Osset de Peluix (46). Qui és la senyora Remei?

Un relat de: Unicorn Gris

La Miranda fa cara intrigada.

- Molt bé, Simpy - li respon; - què em vols preguntar?

- Com està la tieta Remei, carinyo? - diu la seva amiga.

- La tieta Remei? Vols dir la meva tieta vídua, que té ja passats els cinquanta anys d'edat, que passa gran part del temps sola?

- Sí, i que fa varis anys que viu a aquesta ciutat. - La Simpy mira a la Anti i diu: - Sola com tu mateixa, Anti.

- Sí, sola com... com... com jo, sí, és veritat.

- Mira que et veig una mica com estranya, Anti - diu la Simpy.

- I jo també... - deixa anar la Miranda.

La Esse, pel seu compte, amb la cara de innocenta de sempre, mira i fa com si escoltés una mica, mentre rumia mentalment alguna cosa. Suposadament, té alguna idea al cap; però, com de costum, prefereix no explicar el que pensa.

- Dones! - diu la Esse. - No li passa res a la Anti, està distreta i ja està. Tots a vegades estem als núvols.

- Ja en parlarem. - La Simpy vol tornar al tema d'abans. - Per cert, el teu amic que esperem no deurà trigar molt en arribar, oi?

- Si l'he pogut fer desenganxar de l'ordinador solet, no pot trigar molt. - La Miranda somriu. - En quan a la tieta Remei, què vols saber d'ella?

- La teva tia està com a estranya últimament, oi?

- Sí, no sé. Està com a trista. Alguna cosa la deprimeix. - La Miranda fa un posat interrogatiu, com no sabent què contestar.

- Que exagerades! - La Anti torna a deixar dir la seva. - La Remei fa la seva vida tranquil·lament. Deu haver agafat una petita decaiguda. Està una mica anòmala i ja està.

- Però jo sé que és per culpa dels homes, el que li passa - diu la Miranda.

- I què t'ho fa pensar? - diu la Simpy.

- Escolteu això. Un cop li volia parlar amb ella d'homes. No sé, volia parlar del tema amb ella... Si té relacions amb algun home de la seva edat, si no pensa potser en apuntar-se a un club de contactes (qui sap si no seria una bona idea), i em va cridar de mala manera: "¿¡Però a tu què t'importa, això!?".

- ¿La tieta Remei? ¿Ella que és la simpatia i l'amabilitat en persona, cridant-te a tu, Miranda? No pot ser... - diu la Simpy.

- Sí, costa de creure... Obsessionar-se així per un tio, vull dir, vaja, quines coses... - l'Anti rumia... - Però no sé, potser no és que la teva tieta li agradi pas ningun home ni res...

- Jo tinc coses a dir sobre el tema. - Qui parla és la Esse; les altres estan tant sorpreses que s'hagi decidit a dir alguna cosa, que es queden uns segons mudes. Després parlen:

- Ah, sí? De debò saps res que no sapiguem les altres? - diu la Miranda.

- ¡¡El que hagis de saber tu, que et passes el dia a casa llegint i cavilant, vora la tele!! - diu la Anti, en to quasi burlesc.

- Doncs mira, senyora setciències... - la Esse ja està una mica cabrejada. - Un cop estava fent un passeig per la ciutat, quan vaig veure a una dona (us juro que era la Remei, malgrat no l'hagi vist molts cops) que ella estava en una perruqueria, posant-se guapa i arreglant-se, i es mirava al mirall de la "pelu" fent molts somriures, i retocant-se el pentinat; doncs bé, quan es va girar i em va veure a mi, va anar a amagar-se al fons de la perruqueria, des d'on ja no se la podia veure des del carrer.

- I estàs segura que aquesta dona era la Remei?? - replica la Simpy.

- Completament. No en tinc cap dubte.

- Colteu, carinyos - diu la Miranda, - com m'agrada tornar-vos a veure i fer el cotilla una mica, però m'he quedat sense tabac, i un cigarret no em sentaria malament. Alguna vol que aprofiti i li compri un paquet? Perquè l'estanc està a quatre passes...

- Jo ja saps que no fumo - respon l'Esse.

- A mi porta'm dues caixes de negre. Aquí tens els diners - fa la Anti.

- A mi, amb que em portis el més barat, ja me'n conformo, que estic fent austeritat per la carrera universitària, i ja em convé estalviar.

La Miranda s'aixeca, fa un gest de "a reveure", surt del bar i entra a l'estanc. Però en aquells moments, per la cantonada, en l'altre cantó del bar, apareix algú conegut...

(Continuarà).

---------
Visita La Stoa www.lastoa.cat
Llegeix el conte: www.osset_de_peluix.miarroba.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!