Osset de Peluix (44). A punt de topar-se amb l'Armando...

Un relat de: Unicorn Gris

Davant del caixer automàtic, la Miranda està a punt de posar la targeta a la porta, sense veure l'Armando a dintre, quan es posa alegre al sentir, des del carrer, una veu familiar que feia temps que no sentia...

- Miranda, carinyo! - Se li apropa una noia baixeta, rodanxona, amb un pentinat semblant al de la Mirada. És la Simpy. Corren a abraçar-se. (L'Armando, concentrat en les operacions que fa amb el caixer a dintre el banc, fa lo seu i ni se n'adona de les dues noies de fora...).

- Mirandeta, quant de temps sense veure'ns! Què m'expliques? Tenim tantes coses per dir-nos... Per cert, m'has dit que avui vindràs amb el teu nou nuvi...

- Sí, i n'estic molt contenta. Ja és hora que un noi em tracti com em mereixo.

- Digues que sí. M'hauràs de parlar d'aquesta nova conquesta que has fet, perquè, pel que sembla, t'has "enganxat" un nuvi ben especial...

- I tant que sí. Però vinga, tirem cap al bar, que ja tinc ganes que estem les quatre juntes.

- I jo, carinyo!! Érem tant inseparables a la universitat, les tres! I rèiem més!

- I tant, vam congeniar molt. Me'n recordo d'aquella ocasió en que...

Giren per una cantonada. En aquestes que surt l'Armando del banc enfurismat i pensant:

" Un quart d'hora barallant-me amb el caixer per treure 50 euros de no-res!! Vinga posar en la pantalla "saldo no disponible"! Aquests tècnics d'informàtica són uns paletos. No sé perquè no agafo el caixer i el faig trossets, perquè la veritat és que... Bah, no val la molèstia. Me'n vaig a fer feines. ". I agafa un carrer en direcció contrària a la Simpy i la Miranda.

Les dues noies arriben al bar Baylies de la ciutat. Allà, com no podia ser d'una altra manera, estan l'Anti i la Esse, que s'aixequen de seguida del tamboret. Totes, amb entusiasme i paraules alegres, van a abraçar de seguida a la Miranda; fins i tot la Anti, que és seriosa per naturalesa, no amaga que està contenta per la trobada.

Naturalment, les amigues de la Miranda estan encuriosides pel nou nuvi que té ella (en part perquè volen el millor per a ella, i no els agradaria que el seu nuvi no se la meresqués), i aviat li fan preguntes sobre el seu nou pretendent. Mentrestant, falten només quinze minuts perquè l'Èric (si és puntual i no s'ha entretingut massa en la temptació d'escriure filosofia) arribi, si és que acaba siguent puntual.

En aquestes que la Miranda es gira a una finestra del local i veu alguna cosa que la intriga molt. La Esse compren de seguida la mirada de la seva amiga i diu "Que passa alguna cosa, Miranda?". La Anti, nerviosa per naturalesa, es gira cap a la finestra amb preocupació, i el que veu és...

(Continuarà...).

www.lastoa.cat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!