Osset de Peluix (40). Una noia misteriosa entra en escena.

Osset de Peluix (40). Una noia misteriosa entra en escena.

Mentre passa tot això, aquella nit, l'Héctor (el company de feina de l'Èric), entra en un bar; hi ha quedat amb els seus amics per dintre de mitja hora, però mentre espera, mirarà si pot "tirar l'ham" a alguna noia atractiva. Quan entra, es disposa a prendre una cervesa i es disposa a mirar al seu voltant, quan mira una noia que li crida molt l'atenció. No l'havia vist mai per aquests voltants; apart d'això, què té d'extrany? Una noia introvertida, guapa, carregada d'espatlles, distreta de tot el que l'envolta, una mica curiosa i extranya... La seva cara...

L'Héctor s'hi apropa amb un somriure i li diu:

- Bones, maca. Com va la nit?

- Disculpa - diu ella, amb un to molt formal, - és que no tinc per costum que un noi em...

Aleshores ella es gira cap a l'Héctor, i la veu clarament cara a cara. ¡¡És una noia molt semblant a l'Èric!! Pràcticament com si fos un "Èric femení". La forma de la seva cara, les seves parpelles, la seva expressió... Una casualitat? O bé...

- Perquè em mires així? - diu ella. - Semblo ridícula, oi?

- És que... bé, em recordes molt a una persona que conec.

- Ah, sí? De debò? - Ella es gira del tot cap a ell. - I com és això?

- Voldria saber... A tu t'agrada la filosofia?

- Sí, des de petita.

- Ets una noia molt formal i normaleta?

- Ja ho sé que no els agrada a alguns... però sí.

- El teu color preferit és el verd?

- Bé... Sí.

" També és el color preferit de l'Èric des de sempre! ", pensa ell.

- Ets solitària i introvertida? T'agrada molt escriure?

- Sí, però... Com saps tot això de mi?

- Res, res... Oblida-ho. Escolta... Aquesta nit no tinc massa cosa que fer. T'agradaria estar amb mi i els meus amics? Així podríem parlar una mica i saber de nosaltres...

- Ai, no sé! Mira, et farà riure, però...

- Tranquila, dona, no t'has de sentir pressionada...

- És que molta gent s'ha rigut de mi en el passat, i des d'aleshores, no sé... M'he tornat una mica insociable, agressiva... Em fa com a ràbia...

L'Hèctor somriu. Tractar amb aquesta noia és com tractar a una "petita Èrica", ben bé!! Però ell ja tenia tracte amb la gent així...

- No pateixis dona, jo ja et tractaré bé.

La noia somriu: "Un noi encantador!! I pensar que jo no sóc més que una noia sense família i amb pocs amics... Si pogués avenir-me amb ell... Algun dia m'hi haurè d'arriscar...".

- Gràcies, doncs accepto. Em dic Maika.

- Jo sóc l'Héctor.

Així, el noi extrovertit fa una nova amiga una mica intrigant, i comencen a xerrar i a explicar-se coses.

Però, mentrestant, què se n'ha fet de l'Armando, aquesta nit?? Ara ho veurem...

(Continuarà).

---------------------------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.cat .