oracle

Un relat de: ernestina

Jo cercava el misteri, els secrets que amaguen les paraules, cada mot que es diu i que sembla bo i nu de mals, però que és fill de coses que no es veuen i són energia crua.
El perill de l´orgull encegat com una càrrega amargant i violenta que provoca totes les guerres, no és comparable al terror de buscar el misteri i no trobar-lo. Aquest terror és el més greu d´un mateix.
Buscava, suposo, resposta a les grans preguntes que ens espanten, com què hi ha més enllà del cel, o què et pren quan el cor s´atura, quina finalitat té res, on acaben els records.
I em dius que el que busques no existeix, que has viscut pres d´un neguit inútil que no té resposta. Has viscut pres de la por.
Però gemego i dic que he sentit parlar d´uns homes que ho poden, que saben la força, ferma i fresca amb els morts.
Doncs has de buscar-los, diu l´oracle, que parlin lentament com si fossin rius, que ens arrenquin d´ aquest son enganxós que ens omple de nos i mais.

Comentaris

  • ai...et volia valorar...[Ofensiu]
    perunforat | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Valoració!

  • i tants misteris a resoldre...[Ofensiu]
    perunforat | 03-10-2007

    M'ha encantat trobar-te!
    Quin relat més preciós a sobre dels misteris, els dubtes, les preguntes que semblen no tenir resposta...
    Mots encertats, al meu parer, per definir una engoixa de tantes incògnites que tan sols les divinitats, creences en sí que responen lluny d'una realitat tangible.
    Et seguiré llegint!

    Perunforat