On són les papallones?

Avui he anat al bosc, volia notar el sol a la cara, sentir els ocells, recordar el cant del vent, el soroll del l'aigua del rierol, contemplar l'alçada dels arbres, veure el núvols com passen ràpid, com si arribessin tard a algun altre lloc, a un altre paisatge.

He trepitjat l'herba, i el caminet de pedres..m'agrada sentir el soroll de com les meves botes avancen muntanya amunt, bosc endins....és agradable, és com ser més lliure.
Mentrestant avanço, observo tot el que trobo: les plantes, les flors..n'hi ha de tots els colors...totes amb la seva pròpia olor i perfum i les seves formes sempre envoltades d'abelles al seu capdamunt.

Escolto el soroll dels petits animalons que habiten en aquest indret.....des de llangardaixos i petites formigues fins a tots els tipus d'ocells, conills, esquirols...i m'imagino els passeigs nocturns dels animals de la foscor, com les guilles, els mussols....deu ser com un altre mon, un d'aquells màgics de conte...!!.

Però me'n adono que trobo a faltar a un animal:......les papallones!! Amb els seus colors i el seu vol.
Em recorden les sortides que feia de petita. Em distreia observant-les i seguin-les, sempre intentant no allunyar-me massa. A vegades fins i tot intentava caçar-les, però les deixava anar ràpid...sempre havia sentit que tenien quelcom a les ales que si les tocaves deixaven de volar.....m'imaginava que eren fades del bosc, que volien jugar amb mi i tenien polsim màgic per poder volar i ser tan maques..

Però de cop me n'he adonat...ja no hi són..no les veig volar al meu voltant. Les trobo a faltar. Falta alguna cosa en aquest lloc.

Vull tornar a anar a la muntanya i veure-les volar com si res hagués passat, amb els seus colors i les seves formes, no n'hi ha cap d'igual!.
Abans n'hi havien moltes. És com si tot hagués canviat si ja no hi són.
Vull tornar a sentir-les al meu costat, a elles i al sol.

Perquè deu ser que ja no hi són? Ja no és el mateix.
És com veure el mar sense onades...com veure el cel sense núvols.