Olimpia

He deixat que el tren de tornada passés de llarg
ara que no hi ets i he perdut el nord
i poc a poc el regust dels teus llabis s'evapora
mentre l'avió que et durà a Mòdena ja deu arribar a Forly.

Demà llegiré el teu nom a la meua bústia
i en veu alta diré el teu amor, arraulit,
potser lluny de Barcelona,
potser als indrets on ens hem perdut.

I en silenci passaràn les hores,
sense tu.
Amb l'esperança,
potser.