OH, MY GOD!!! Mr. Damm, it's you?

OH, MY GOD!!! Mr. Damm, it's you?

La toco, és freda.
La desitjo, la torno a tocar.
Cada glop, la sento més meva. La noto dins, com baixa freda… com escalfa el meu estomac.
La deixo sobre la taula i l'observo: allà, suant gotes avall. Oh!!! Com m'agrada!!! A l'estiu, a l'hivern, a la tardor,... i ... la primavera .... a la primavera també m'agrada!!!

Et desitjo dia a dia, segon a segon, quan et tinc a prop, i sobretot quant et tinc a dins. No se que em dones; però em tens lligat com un am de 2 m., que m'entravessa de davant a darrera.
Intento desfer la teva imatge del meu cap, però allà estàs tu, Sr. Damm, amb els teus apòstols, (A.K Damm., Damm Bier, Voll Damm Bock Damm, ... i l'Estrella, l'Estella Damm), tots ells predicant la teva doctrina. Una doctrina menys envejosa, menys interessada i menys hipòcrita, que totes les religions de totes les cultures.

Tu, Deu meu, Sr. Damm, ets a qui crec, a qui segueixo cada dia, només per que m'ensenyes a creure en algú que puc veure, no beure de emborratxar-se, que també!!... si no veure de visualitzar, de creure en una figura visible. Una ampolla, una llauna, que pot arribar a ser el teu Deu, però el veus!!!
Un Deu no deixa de ser un esser que tothom es crea per destinar-li els seus desitjos, les seves pregaries, els seus malestars... El Deu que ens imposen, és llavors una figura que ens hem d'imaginar: Un triangle, un gran ull... per que ningú adora el gran ull, del cul?, No existeix una Secta del Gran Ull, El Gran Ull Negre.

El Deu hauria de ser, únic, per a cada persona.
Cadascú hauria d'adorar, de resar i de creure en el seu propi Deu.
Un esser, en el que tu li tries la forma i l'aspecte, els avantatges i els inconvenients, ... , un Deu que mai t'obligui a fer res, ni a donar caritat, ... ni a matar, ni a fuetar-se l'esquena fins a la mort.

Aquí el meu Deu, creat per mi, en sr. Damm.
Per que el teu Deu pot ser una cervesa, que la tens davant, que la veus, que la toques, que la beus (amb b alta), i que la disfrutes.

I davant un dubte existencial, JO pregunto al meu Deu:
"-Sr. Damm, d'on venim?
I Deu respon: -D'on venim?, o d'on som?, aquí el dilema.
Tu estàs aquí, oi?, doncs beu ara, i gaudeix d'aquest moment amb mi.

Jo, la miro, la toco, és freda.
La desitjo, la torno a tocar.
Un glop i ...
Oh, sr. Damm, tu ets el meu Deu!!!
Oh, mr. Damm, you it's my God!!!