Juguem als escacs?

Un relat de: R. Merci

JUGUEM ALS ESCACS?

Observo el moviment veloç d'una Reina sobre el taulell d'escacs, i entenc el funcionament més basic del univers. Cada fitxa està catalogada i té un patró perfecte sobre ella mateixa, però sense poder variar mai, de forma. Totes les figures estan preparades, en tot moment, per realitzar la seva feina, allò que només elles saben fer, però també l'únic que saben fer.

Un Peó es mor de ganes d'avançar més ràpid, la Torre anhela creuar el taulell en diagonal, ... el Rei només té por a morir, per ell mateix i per tots els seus companys, i aquesta por no el deixa avançar més d'una casella, resta, allà, observant tot el que succeeix al seu voltant, sense cap poder de decisió, només amb l'obligació de fugir si és necessari. Les figures no estan capacitades per a realitzar, res més, d'aquella que és la seva funció.

Giro el cap, i observo per la finestra un obrer, caminant capbaix desprès de sortir d'una fabrica. En ell observo la figura d'un Peó, fent la seva feina el millor que sap fer-la, amb la única il·lusió de avançar més ràpid. De tenir una feina millor, de saltar les caselles de 2 en 2, ... i així poder arribar abans a convertir-se en Reina.

Aquest és el principal objectiu d'un simple Peó.
La il·lusió d'arribar a l'altre cantó, fa que es llancin al suïcidi, per si com a mínim ell no ha pogut arribar a caminar lliurement per tot el taulell, ho pugui aconseguir algun dels seus companys, però no tots ho aconsegueixen, molts són derrotats per altre equip, i moren en el camí, facilitant així la victòria global.

Llavors ja no observem les figures com a simples figures. Existeix un mon, exterior al taulell d'escacs, que aprofita els moviments de les pròpies peces. Algú que controla, des de fora i partint dels seus interessos, per guanyar l'equip l'oponent.

Aquí apareix el gran símil: "La vida no deixa de ser una emocionant partida d'escacs. On tu controles les teves peces, les mous per estratègies, i aprofites la funció que saben fer, totes amb igual valor ... i on l'únic que conta al final, és la victòria del teu equip.
Per guanyar, en la vida al igual que en els escacs, has de saber jugar. Aprofita les teves fitxes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de R. Merci

R. Merci

10 Relats

3 Comentaris

8911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
R. Merci (x ser agrait)

Narrativament re-neixo l'any 2006. Començo amb Monolegs i Relats Psicotropics/Psicoactius, per un programa radiofonic, de l'emissora local de Canet de Mar (Maresme).

El Diskulpin les Molèsties (que així és com es diu el programa) ha estat la plataforma per fer publics els textos escrits per aquesta ment emergent.

Merci per dedicar-me aquests minuts i una salutació em faria molt feliç (no t'importa que t'ho digui clarament, no?)


"Només nosaltres mateixos serem capaços d'alliberar les nostres ments" B.Marley