Odet, vampiressa i princesa de la nit. (VI)

6ª part:

Just davan seu veié una ombra. L'ombra d'un home. Després va sentir la veu d'una dona.
- Odet acostat no et passarà res.
- Melina ets tu?
- Sí, vina.
Per fí sabia quelcom de Melina, aquella que un dia la va salvar d'una mort agonitzant.
S'acostà i....
- Eros, sou vos?- Odet va anar correns, completament nua, als seus braços. Darrera seu escoltà una altra veu, aquesta molt més feble, d'un home. Era la de Sigfrit.
- Odet...es-ti-ma-da.... no hi vvvagis, et vol fer...mal. Creu-me. T'estimo- Aquest queia al terra mort. Acabava de dir les seves ultimes paraules, tacades de sang. Va utilitzar el seu ultim alè dien-li el t'estimo més sincer que li havien dit mai.
Ella va notar com se li trencava el cor en mil trocets, però aquesta vegada no pensava plorar. Es girà amb ràbia i mirà a Melina i a Eros. Aquest ultim era tan bell com sempre tot i que se'l veia envellit.
- Que li heu fet? L'heu mort vosaltres!
- Odet tranquil.la- Digué Melina- tot té una explicació.
- Exacte amor meu- Digué Eros- Per cert estàs més bella que mai. No mextranya que aquest bastard no s'hi poguès ressistir.
- Calleu! Els vostres mots són verí, parell d'escurçons!
- Princesa, no digueu coses de les que us pogueu desdí. I té raó Eros esteu bellíssima.- Una altra vegada Odet va apreciar aquella mirada de Melina plena de enveja i rencúnia, tot i que asquesta vegada era més evident.- Tingeu senyora aquí teniu el vestit que portaveu la nit de l'intent d'assessinat del nostre senyor.
- Intent?
- Odet, és clar que jo no vaig morir, no som immortals?
- I perquè em vas fer creure que era'ts mort? Perquè no em vas venir a buscar abans?
- Perquè, vampiressa meva, la venjança és un plat que es serveix fred. I ara si et calmes i t'asseus t'ho explicarem tot.