Odet, vampiresa i princessa de la nit (VIII)

Un relat de: mistika

8ª part:
De sobte Odet va començar a sentir un fort dolor al pit. Dins, molt endins. Fred, gelat; notava com si la sang que corria per les seves venes i artèries lentament sanés congelant. Li costava respirar. La vista se li ennuvolava. La pell li va començar a envellir.
-Què em passa?-Digué tota nerviosa-. Em moro?- Queia estesa al terra, junt del cadàver de Sigfrid.- És el verí?
-No petita,-Va dir Eros amb un somriure malèfic- és el marciment, el afamat marciment-.Ella dèbil lescoltava-. Et pensaves que mai et tocaria. A tu la gran Odet. Doncs, si amor meu a tu també et pot arribar la fi. I ara et preguntaràs per què oi? Mira Princesa és molt fàcil: perquè ja fa massa temps que no talimentes de sang fresca. I recorda que aquesta és la clau per a la nostra joventut i bellesa eterna.
-M'alimentaré de sang fresca i tornaré a ser teva, però mon senyor no em deixeu morir.-Deia amb veu agonitzant.
La veritat és que ella mai creia que diria aquestes paraules, però tampoc creia que moriria d'aquella manera. A més si tornava al castell d'Eros podria buscar una poció que li tornés la vida a Sigfrid.
-D'acord, però quan una princesa comença el marciment, no pot alimentar-se de qualsevol sang, ni en qualsevol lloc. Ha de ser la sang d'un fill de la nit, sobre l'altar major d'una capella de cementiri i amb lluna plena.
Ella assentí amb el cap, volia reviure, i quan ja tornés a ser forta enverinar a Eros i Melina; i poder ser ella sola, altre cop la gran Deesa, ser de nou Odet, vampiressa i princesa de la nit. Però el que ella no sabia era que si feia aquest ritual es convertiria en Reina dels vampirs junt a Eros i ser seva per tota l'eternitat.
-Anem!
-Un instant, mon senyor, no podem deixar aquí el cos de Sigfrid, si el torben tots els seus homes ens buscaran i voldran matar-vos. Ens el podríem emportar i enterrar-lo junt als taüts dels vostres pares, malgrat fos un bastard era el vostre germà....
-Bé, som-hi! Melina crida als guardes que el vinguin agafar i el portin al castell. Odet vine, estàs massa dèbil- Eros agafà a Odet en braços i se'n anaren-.

Comentaris

  • Quins esdeveniments[Ofensiu]
    OhCapità | 10-05-2005 | Valoració: 9

    sang fresca, por, tendresa, venjança, mmm, conspiració, ..., rebufa mistika aquesta història cada vegada està més interessant, ....

    mossaega que fa fort!! però no xuclis massa que ...

  • com canvien les coses...[Ofensiu]
    Shu Hua | 02-04-2005

    ... quan ens trobem en el moment apurat, eh? l'Odett no vol sang fresca però ara que s'està morint, el que sigui, tu! Home, és una reaació molt humana, però suposo que se li passarà o si no, no podrà tornar-se'n enrere.
    Has plantejat un tema interessant, aquest de la por a morir. De vegades sembla que volguem viure, sigui com sigui, poca gent hi ha disposada a deixar una malaltia per morir en pau. Hi ha una cosa que sempre he pensat: aquests malparits que torturen a la gent fins a matar-la... la gent torturada, com ara les bruixes que he estudiat... si s'haguessin deixat morir (no menjant, per exemple), no les haurien pogut torturar més, oi? O els esclaus... si en comptes de treballar d'aquella manera, haguessin triat la mort, no seria millor? No sé, és una pregunta que m'he fet a vegades.
    Vinga, Mistika, endavant, que això es posa interessant de debò.
    Un petó
    Glòria