Octubre

Un relat de: AVERROIS

OCTUBRE

(L'Arbre)

Lentament la vida del dia s'escurça,

el Sol aviat s'amaga trist i plorós,

rellisca la claror, s'adorm la natura

i amb dolcesa ens estima la fredor.

Se sent encara el remor dels cants,

d'uns ocells que al cau s'amaguen.

Les fulles dansen el seu últim ball,

tremoloses del arbre cauen cansades.

El bosc es torna de tebi color d'or,

honorant a la tardor que avança ferma,

desapareix la calor s'entristeix el cor,

la gent s'amaga, es renova la terra.

L'arbre ha contemplat la vida bullir,

ara seguint com cada any el destí,

fulles famolenques, sembla morir,

lluint les seves branques sempre eternes.


Comentaris

  • gypsy | 26-10-2007 | Valoració: 10

    Cec que fas una magnífica poesia de natures, sense persones pel mig, com observant el món de de fora, gairebé com sentir-se arbre!

    una abraçada:

    PD: no tens mail a la bio, si t'interessa apuntar-te en un projecte de radio Sant Boi que està interessada a anar llegint fragments de relats o poemes d'autors de RC, hi ha una llista al fòrum que posa Llista Radio St Boi i la gent que vol s'apunta. Si no s'hi pot anar es pot gravar. Tot just ara, estem fent les gestions per mirar d'engegar-ho. perdona el rotllo, just aquí, però no sabia com fer-t'ho saber, sé que no entres al fòrum.

    petons!!

    gyps

  • Octubre, tardor, ocres i òxids, fullaraca[Ofensiu]
    llamp! | 26-10-2007 | Valoració: 8

    Aplaudeixo molt el vocabulari que utilitzes referin-te a la naturalesa. Que si els colors, els arbres, els ocells, etc. És un poema molt ecològic i molt natural. El què no m'agrada és la puntuaciío que fas en aquest poema, Però està ben distribuït i ben estructurat. Et felicito per fer poemes sobre els mesos que vivim, he vist Setembre, i no sé si n'hi ha més.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370424 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!