Occam

Un relat de: Madtinet

OCCAM

Sempre havia fet servir el principi d'Occam per, com a mínim, triar una de les opcions. Aquest cas, però, no era tan senzill; les dues possibilitats eren simples i contundents. L'havia d'estimar perquè era la seva filla, però també l'havia d'odiar perquè per culpa seva havia mort la seva dona.
Desprès d'un embaràs plàcid, feliç, va arribar el dia del part i el que es prometia com un dia perfecte, va ser el principi del fi.
Una hemorràgia interna en el part va acabar amb ella. Irremeiable. A més, no hi havia ni la llevadora ni el doctor, les neus no permetien als cavalls tirar del carro.
Va morir en un carruatge de fusta senzilla, bruta, estellada; la sang va tenyir la neu de l'entrada de la casa d'un malva melancòlic.
Ara, 3 anys després, la grip que ha assolit mig continent ha mort la seva filla. I es torna a plantejar el principi d'Occam. Ha d'estar trist per la mort de la seva filla o ha d'estar content per la mort de l'assassina de la seva dona?


Comentaris

  • ANEROL | 09-11-2008 | Valoració: 10

    trobar tambè una altra resposta molt simple: estimar sense buscar culpables. Benvingut

  • UN BON DILEMA![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 09-11-2008 | Valoració: 10

    Molt fotut entendre que per tenir un fill ha de morir la mare, la teva dona, la que coneixes tant bé, i quan mor la filla... ja es teva, no te la culpa de rès, però... pot pensar un pare en venjar la mor de la dona en les carns de la seva propia filla? Molt complicat, val més fer-se la pregunta i no haber-la de contestar mai!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Madtinet

6 Relats

5 Comentaris

5727 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75