Crònica del casament d'en Carlus i l'Anna

Un relat de: Madtinet

Diuen que la diada ha perdut pes emocional per guanyar, en la mateixa proporció, càrrega festiva, és a dir, és aquell dia de setembre que és festa i ens serveix d'avituallament per afrontar el feixuc port de muntanya que ve desprès de les vacances d'estiu.
Per alguns l'onze de setembre sempre serà aquell dia que Felip V i les tropes castellano-franceses entraren a la Barcelona de 1714, per d'altres deu ser el dia de la caiguda d'Allende i la reencarnació de Lucifer en la figura de Pinochet. També serà recordat tristament per les torres bessones, la seva caiguda i la del mite totpoderós del germà gran anomenat USA. Però, per mi, a partir del 2008 serà també el record del casament d'en Carlus i l'Anna. Un gran dia:

Resten 10 minuts pel migdia. El sol comença a abraçar-nos amb timidesa però a la vegada de forma amenaçadora. Manifestació de vestits d'elegància suprema, però no divina, de perruqueria, de pentinats lacats, de bosses de mà ínfimes, de corbates amb el nus enclenxinat. S'afinen les cordes de la banda sonora del casament: els petits remuguen als cotxets bramant llibertat de moviments, volent fer-se sentir.
Entre mig de la gent s'observa un moviment amb cadència pausada però segura, a voltes poruga; és el remor de la massa social que avista el nuvi. És en Carlus, que amb elegància clàssica modernista és a la porta de l'església del Mercadal.
En Carlus llueix cabell gris, accentuat els darrers dies pel tràfec emocional de preparar una de les jornades més importants de la vida amb el patir amorós filial vers un pare malalt. La mirada és d'il·lusió, d'emoció, d'ignorància per no saber com agrair la presència, l'estima i el caliu de la gent que s'agrupa per acompanyar-lo en un dia tan important. Vestit impecable, de negre univers; jaqueta, camisa, armilla i sabates enllustrades, vestit per vèncer, cuirassa de nervis sostinguts en do menor: és l'inici de la simfonia que el portarà a l'altar on esperarà amb paciència l'arribada de la seva costella, de la persona que el seguirà acompanyant el que resta de vida.
No podia ser d'una altra manera, amb la música de REM, una mare acompanya, de manera orgullosa, d'aquell orgull que només poden sentir els pares, un Carlus tranquil, amb el paper ben aprés. Tot i que són minuts, li semblen eons abans que aparegui la núvia: l'Anna.
Els caps es giren, apareix en un carruatge de dos chevrons la núvia. És un àngel, tota de blanc, des del tocat fins a les sabates i a joc amb el cabell del progenitor que, com no podia ser d'una altra manera la recolza amb el braç en els passos que la portaran fins on és el seu futur marit.
Sota la dictadura d'un pentinat que aplaca qualsevol indici de rebel·lia de l'individu pilós, es detalla la vida que desprèn la mirada d'amor, alegria i il·lusió d'una persona plena de felicitat.
Les notes perfectament executades de l'òpera que Pavarotti interpreta, formen els graons que permeten arribar a la núvia al costat de la persona que amb tendresa la mira des de l'altar, il·luminant l'estança amb el seu pas pausat.
Com el ying i el yang, el blanc i el negre es complementen i creen un arc d'amor i protecció mútua. El mossèn, amb el saber estar que la pau i la veterania dona, oficia una cerimònia senzilla i tendra, amb la banda sonora acompanyant dels que tenen més vida i no entenen de formes, els petits, que com un cor, canten vigorosament.
En la porta s'acumula la gent que vol felicitar els nuvis, que ja són marit i muller. Com una cadena de muntatge, dispensen petons en sèrie, abraçades sinceres i emoció, molta emoció, sota una pluja de pètals, papers d'infinita varietat cromàtica i pólvora que anuncia a la ciutat l'acte que s'havia dut a terme.
Es crea llavors la caravana glotona, que com formigues, es dirigeix cap a la Meca de l'àpat nupcial. El destí és la terrassa de l'hotel AC, que amb vistes privilegiades ens ofereix un menjar exquisit, excels, regat amb vins i escumosos que fan lleugera l'espera de l'arribada dels protagonistes del dia.
Helios deixa anar la seva fúria, segurament empès per Afrodita, que ha patit un atac de gelosia i enveja en veure la bellesa insultant de la núvia, que ha enlluernat Hefest i el propi Zeus.
Les més variades viandes ballen per la terrassa al son de la música, mentre que com furtius, assaltem les safates que les transporten, tal i com hem après amb les pel·lícules del Far West i les famoses diligències. Tot és digne de satisfer els deus, excepte Helios, que continua atacant sense compassió. Sort dels brebatges que ens aporten un bri de vida.
A cop de música els nuvis apareixen, per rebre de nou l'ovació que es mereixen quedant rodejats per persones, ulls i píxels desbocats.
Després del ritual fotogràfic, execució ràpida i mortal d'un tempus fugit anacrònic, espera el sacrifici del menjar, ofrena pagana als comensals que opíparament es disposen acabar amb la minvant resistència dels estomacs ja saturats.
Menjar exquisit, en mida i proporció justa, ordre Ptolomèic d'òrbita de cambrers que no deixen ni un instant una copa buida. Els nuvis, franquejats per dos fidels servents, assaboreixen el moment, responent amb gràcia els requeriments amorosos dels espontanis.
Menjar, jocs, balls, beguda; seguint amb la tradició mitològica, Baco es va apoderar dels nostres esperits, i amb el seu alè d'elixir, ens va permetre marxar en pau, desitjant amb sinceritat, amor, tendresa, respecte i confiança pels nous casats.

Carlus i Anna, Anna i Carlus, gràcies. Gràcies per fer que un cop més, l'onze de setembre passi a l'historia. Gràcies per fer que la cada cop més minvant memòria d'aquest humil escriba, escrigui sobre marbre i no pas sobre cera, el dia del vostre casament.
Sigueu feliços més enllà dels temps geològics.




Comentaris

  • Exactament això[Ofensiu]
    VEGETA | 01-12-2008 | Valoració: 9

    N'has fet un retrat molt meticulòs del que es avui dia una boda, totes son iguals, clons, pero ho has explicat molt bè, de veritat

l´Autor

Madtinet

6 Relats

5 Comentaris

5714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75