Batec del cor

Un relat de: Madtinet

L'Ester estava a l'altra banda de l'habitació. El cor li bategava fort, molt fort, no accelerat simplement fort. Els batecs tenien una cadència constant, profunda. A mesura que passava l'estona es feien més profunds i els ulls s'obrien més i parpallejaven menys.
Sentia com a l'altra banda de l'habitació la vida marxava. Si, marxava. La Berta marxava de l'úter que l'havia sostingut durant 9 mesos per emprendre la seva pròpia vida. La Susanna estava donant a llum i en Martí li agafava la mà donant suport i forces. Era la seva manera de dir-li que estava amb elles. La Susanna s'agafava com si la vida depengués d'això i atenia a les indicacions de la llevadora, tot bufant i empenyent a intervals perfectament coreografiats.
De cop, el cap i desprès la resta. Un segon i, el plor de vida. L'Ester deixà de bategar fort per fer-ho pausadament i exhalà tranquil·la. La Berta bategà amb força. Tots van plorar d'emoció, excepte la Berta que ho va fer per reivindicar la seva presència en aquest nou món per a ella


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Madtinet

6 Relats

5 Comentaris

5713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75