Déu lo feu

La senyora Deulofeu estava pacientment nerviosa. Era el primer cop que anava a la televisió i estava intranquil·la, però no pas per sortir en directe, no, ho estava perquè no sabia si li sortiria bé.
El decorat del plató era molt carregat, amb llums estridents i colors llampants, es podria qualificar com barroc postmodern.
El presentador era alt, ben plantat amb un somriure que il·luminava més que un far en nit de tempesta i boira. La mirada era penetrant, un iman pels espectadors.
El concurs era una autèntica porqueria, propi d'una cadena de televisió privada en decadència, no en va estava en procés de fusió amb la competència. El títol no deixava marge al dubte: El xou dels rècords que no serveixen per res!!
Per aquest programa havien passat els personatges més pintorescs, des de morts de gana que demostraven ser els que escopien més lluny a erudits de colzes pelats que et recitaven la guia telefònica en temps ínfims.
Això sí, el premi era més que temptador, 5 milions d'euros. Tot val per l'audiència.
En un moment donat, el regidor, que semblava més en Winnie The Pooh que una persona, gras com una mala cosa i un color de pell cirrosític que feia por, va fer una senyal a la senyora Deulofeu perquè sortís al plató, on l'esperava el presentador. Un parell de consignes i ja estaven en directe.

-Bona nit a tothom i benvinguts al vostre concurs favorit, el que no us fa consumir neurones, el que no us deixa anar al lavabo!!! Avui ens acompanya la Sra. Deulofeu de Figueres. Bona nit, i digui'ns, quin rècord pensa batre?

-Bona nit, vull batre el rècord de fer giragonses lligada a una corda, llançant-me des d'una alçada de 30 metres.

-Doncs, som-hi, que el temps és or!!

La senyora Deulofeu va pujar fins a dalt de l'estructura que havien construït expressament per al concurs. Dos operaris li van col·locar un arnés de seguretat lligat a la corda plegada de tal manera que s'anés deslligant a diapasó amb les giragonses.

- Com poden veure, la senyora Deulofeu ja està preparada, els nostres tècnics han acabat de revisar els sistemes de seguretat i ja surten de l'estructura.
- Veiem com la senyora Deulofeu està retocant la corda i es disposa a llançar-se al buit. Els convido ha contar amb mi, el seu presentador favorit, el numero de giragonses. Els recordo que el rècord el té una dona alemanya amb 14 giragonses des de 30 m.
- I, allà va!! Un bon salt, i una, dues, tres, quatre........
-Sembla que, PASSEM A PUBLICITAT!!!

La imatge va ser curta però esfereïdora. En la quarta giragonsa la corda es va tensar i va trencar el coll de la senyora Deulofeu, quedant el cos penjant, inert, ballant al son del vent. La facció de la cara era de tranquil·litat i d'alegria enyoradissa.

La cadena de televisió va tenir que indemnitzar a la família Deulofeu amb una quantitat astronòmica i a més, l'incident va provocar l'aturada de les negociacions per la fusió.

Doncs si, senyora Deulofeu, li va sortir bé.
Va ser un suïcidi pensat, premeditat i perfectament executat. Ningú sabia, ni el marit, ni els tres fills ni el lloro, que la senyora Deulofeu patia un càncer de pàncrees en la fase final de la fase terminal. No volia patir ni fer patir. No volia obrir un debat estèril sobre l'eutanàsia. Volia ser ella que posés data de caducitat a la seva vida, que en definitiva és l'únic que tenim en propietat. No es podia suïcidar a l'antiga, deixant una carta de comiat, ja que així la la família no rebria res de l'assegurança. Per això, i només per això, es va apuntar al concurs de moda i va provocar "l'accident" .

Doncs, si, senyora Deulofeu, li va sortir bé. Descansi en pau.