·····~o~·····

Poc a poc, s´acosta un suau silenci.

Els somnis, enmascaren una realitat de fum
perquè he bleït les espines de les roses.
Temps que avança ple de sensacions no compartides:
moments estèrils.

Consol amb sabor de fel que el record castra.

Un dia llençaré la clau del petit armari
on hi ha tot el que escric.

Quan trobi el darrer vers que s´ha perdut damunt la taula.

També he perdut en un calaix
el missatge d´algú
que no podia suportar la seva soledat.

I el tros d´un mirall que em van regalar,
el més menut, on miro la tristesa.
I un cor dibuixat i un pensament.
I un rellotge avariat i un record.
I un instant i un ´´potser´´.
I una idea i un ´´després´´.
I una foto.
I res més.

Quan ho trobi,
ho tancaré.