O què?

On són la resta de versos?
M'han encantat els que he llegit. Existencialisme entre lletres, alfabets i ironia...
Què més? Quan més?

amb tot , però el res potser tantes coses , i l' ínfim tan important ,que sempre surt el relatiu pel mig.
Endavant.

on jugues amb els mots i les imatges - parèntesis, idees tancades - entre lletres i continguts.
Feliç experiment!
Endavant!
Valentí Valent

... com podem en aquest món illetrat, ignorant com podem els lladrucs provinents dels dirigents.

Fantàstica trilogia!

Enhorabona!

la primera vegada que et llegeixo: noto en els títols, en la temàtica, en el fons i en la forma... una personalitat marcada, una originalitat no habitual, una veu tranquil-la, filosòfica, de saber viure, un tancament entre parèntesi permanent de complements que ataquen, una poesia rebel, diferent, moderna, vivent...
Gràcies a poemes com els teus, la poesia viu, no en museus de mòmies egípcies, sinó en l'ull, en la ment, en el cor de la vida.
Una abraçada

res no té...
M'agrada molt la teva poesia. La trobo molt original, enginyosa. Aquesta darrera m'ha agradat especialment. Tot se'n va, tot s'acaba, tot marxa, tot el que tenim s'acabarà. Malgrat això despren vitalitat, molta, si el zénit del teu futur és el teu present.
Perdona perquè voldria fer-te un comentari millor però porto uns dies poc inspirada.

Enhorabona pels teus poemes. M'agraden molt, de veritat.

Una abraçada esperant seguir llegint-te.

Leela

Una elipsis... cap al futur, que comença tot just on acaba el present: trampa del temps, sempre som en present quan estem.

L'emprenta que podem deixar és ben fràgil en la majoria dels casos, només algú la deixa ferma... i la poesia, realment, té la tija tendra, però pot portant sang potent i vital fins a les fulles!

N'he gaudit i hi tornaré, tinguis-ho per segur! No és cap amenaça, però, només que m'agrada i vull treure-li més suc...

T'envio una abraçada ben forta, ara mateix,
Unaquimera