Novembre

Una branca d'olivera,
un brotet de romaní,
el camí ral
que sempre baixa,
una tarda mandrosa.
Estem un poc apagats
i entendrits.
Som uns nens mimats
que rememorem-les gestes
i esperem l'estiu.
I fumem
i escoltem els grills
i de nit bevem ginebra
al terrat, amb les estrelles.
Un silenci amable,
una fatiga plena,
un missatge al mòbil.
Hem viscut molts anys
amb una dolça tristesa
que a voltes ens feia riure,
potser a desgana,
Xerrant de tot,
assaborint el vent,
com en un matí de boira:
néixer cada dia,
viure sense témer.