nostalgies

moltes vegades,
la nostalgia truca a la meva porta
i em demana fer un tomb pel poble
per posar-me al dia i recordar v/bells temps.
i potser masses vegades
accepto la invitació, i marxem,
i fumem, i plorem, i patim
i recordo i no oblido, i perdono
i sempre dic; aquesta és l'última...
i sempre hi torno.
Quan em ve a veure
et puc recordar, sense excuses,
sense públic, sense culpabilitats
i no hi ets, però mai me'n alegro...
i sempre dic; demà el truco
i encara esperes.
quan se'n va,
tu et quedes dins meu
però mai tan a prop com voldria
i m'omples de pau, i com no
de nostalgia...i tornes a ser una excusa
ella ja no hi és.
i t'oblido i dic mai més, i hi torno, i encara esperes