nosaltres, vosaltres... ELLS

Ells t'esperen perquè caiguis en les trampes,
mentres tu no duus casc per si t'estampes,
ells et busquen fins que et troben,
i no et deixe'n fins que et roben.

- Et daré el què vulguis-
m'anestesian a l'habitació,
m'agafen amb paraules que es retorcen,
desagradables, entre amables complemets del nom...

Ja no se que ha sigut d'aquell xaval,
que m'esperava sota el balcó,
no tornaràn aquells records,
que encara m'amenacen.

Ara ja veig,
que no són veritat aquells contes de fades,
i que la única màgia que hi ha,
és la que hi ha dintre de tots nosaltres.