Noms

"els miralls de la nit"..., que bonic, Lavínia...Jugues amb unes imatges que corprenen i captiven: felicitats....i.. per a moooolts anys!!

Un poema molt adient per avui, que la pluja cau i la nostàlgia marca el ritme. El seu so suau i persistent fa companyia . Una bella poesia que ajuda a creuar l’ombra.

Una forta abraçada plena de llum

La claror i la solitud poden anar plegades. No cal que la solitud s'enfosqueixi. Pot ser claríssima si està ben il.luminada. La pluja no enfosqueix, només mulla una mica; com la pluja d'avui dijous, suau, fina, fresca i recomfortant. Per mi és claríssima, positiva, alegre, vital. La solitud comprenc que es mostri excessiva per a algú en dies com avui, peò jo penso que estem regant la terra, ens estem regant a nosaltres mateixos, ens estàs regant a tots nosaltres amb aquesta gran, gran poesia, tan sincera, tan humida, tan dolça i tan adhient en un dia pensatiu com avui. Una abraçada ben clara, ben humida alhora.
aleix