Noia amb vestit blanc sota la pluja.

Ostres!
Em trec el barret. Sempre he admirat els que saben escriure tant bé la poesia. Curt i directe. Et mereixes un 10

Com sempre, per treure's el barret. Com sempre, et mereixes la nota més alta.

el què pintes amb el pinzell dels mots, en aquest poema.

Jo et coneixia per la teva prosa clara, sàvia i precisa (que no t'havia comentat però si llegit), i ara m'han sorprès els teus poemes, sobretot el tò d'aquests versos.

Em transporten al món sensual d'un decorat de la frança Parisina dels anys 60, potser pel vestit blanc i la pluja, que em recorden a escenes de pel·lícules on aquests elements configuràven una atmosfera molt especial i característica. El blanc el color de 2001, que omplia l'espai i els vestuaris de modernitat sota aquest color de l'elegància i la ciència ficció. Aquesta estètica es traslladà a la moda: vestits blancs, barrets i botes per la pluja, sempre blanques ...

També amb la caracterització els personatges, aquesta timidesa entremaliada dels despertar del desig:

"Jugues a fer veure que t'he avergonyit,
però romans ben quieta dessota el ruixat."

em remet a la nova dona que es configurà en aquella època: dones que fumen, condueixen, les minifaldilles... i s'obren en una actitud sexual menys púdica i més activa.

Ben bé ens fas "voyeurs" d'una escena llambregada, d'un retrat de 10 frames d'una pel·lícula, passada en càmara lenta, o aturant-se en els detalls que ens fas observar: quan la noia es cobreix amb les mans, tombant-se poruga, o els rajolins de pluja degotant el cul. Imatges molt fotogràfiques, i mostrades d'una manera excel·lent!

Potser la meva interpretació no té res a veure amb el què ens volien transmetre, però a mi m'ha suggerit tot aquest món! I per cert, que ara mateix també plou.

Per últim, volia agrair-te els comentaris als meus relats, un en complir amb la teva paraula (no ho dubtava) de la juguesca del fòrum de la foto de les torxes; l'altra sobre el debat de la prosa d'acció o la prosa de sensacions, és a dir, la que explica i la que suggereix, amb en Pivot.

No havia tingut encara la ocasió d'agrair-te els teus mots de lloança, però també d'observació i equilibri de postures. De fet, jo també sóc un bitxo estrany, i m'agrada tot tipus d'escrit, si està ben fet o em transmet coses. I també intento escriure en diferents registres, com bé dius tu, moltes vegades depèn del dia i de l'estat d'ànim. De nou, moltíssimes gràcies.

I molta sort en el concurs, Jeremias!

atram

Un sonet preciós i delicat, a l'hora que molt suggerent. Ara que estem passant uns dies d'erotisme pujat aquest poema teu és un plaer pels sentits.
Una abraçada!