Cercador
No va arribar el missatge
Un relat de: AnnaVelasco- Compartir:
La Maria s’ho va passar d’allò més bé l’últim dia de curs.
Al matí van explicar què farien durant les vacances. Molts anirien al casal, alguns anirien al nord fugint de la calor, d’altres es quedarien i anirien a la piscina i a la platja... la Maria es trobava entre aquests últims.
A continuació, en comptes de fer, com cada dimarts, una sessió de RACONS, van començar a perseguir-se al voltant de la taula. A l’hora d’esmorzar van menjar xocolata desfeta i a la Maria li va encantar.
“Per això el papa no m’ha posat entrepà avui...” va deduir.
Després van sortir al pati, van fer una rotllana gegant amb nens més grans que la Maria no coneixia (alguns tenien fins i tot 6 anys!) i van cantar ben fort “És l’hora dels adéus”. En acabat es van abraçar entre tots. Però encara no s’havia acabat. Es van treure quasi tota la roba i es van posar al centre del pati.
“Per això la mama m’ha posat crema protectora...”
Quan van estar tots a punt, una mànega es va posar en marxa i els va ruixar a tots amb aigua ben fresca.
“... i per això m’ha posat banyador!” va pensar la Maria.
La van recollir els avis en comptes de la mare perquè aquell dia tots els nens van sortir abans de l’hora habitual de sortir. Quan la mare va arribar unes hores més tard i li va preguntar com havia anat el seu últim dia d’escola, la Maria va poder respondre amb total sinceritat “Molt bé!” Més tard van sortir tots junts i com era un dia especial, la Maria va poder prendre un Cacaolat. Al cap d’una estona de xarrupar i no dir res, quan per fi es va acabar el Cacaolat, va preguntar:
“Demà quin dia és mama?”
“Dimecres” va respondre la mare.
El que va dir la Maria a continuació va causar una llarga discussió i molts problemes però, com gairebé tot, es va acabar solucionat feliçment i amb el temps, tots junts van poder riure d’aquest i de molts altres moments com aquest.
“Demà toca MÚSICA!”
Al matí van explicar què farien durant les vacances. Molts anirien al casal, alguns anirien al nord fugint de la calor, d’altres es quedarien i anirien a la piscina i a la platja... la Maria es trobava entre aquests últims.
A continuació, en comptes de fer, com cada dimarts, una sessió de RACONS, van començar a perseguir-se al voltant de la taula. A l’hora d’esmorzar van menjar xocolata desfeta i a la Maria li va encantar.
“Per això el papa no m’ha posat entrepà avui...” va deduir.
Després van sortir al pati, van fer una rotllana gegant amb nens més grans que la Maria no coneixia (alguns tenien fins i tot 6 anys!) i van cantar ben fort “És l’hora dels adéus”. En acabat es van abraçar entre tots. Però encara no s’havia acabat. Es van treure quasi tota la roba i es van posar al centre del pati.
“Per això la mama m’ha posat crema protectora...”
Quan van estar tots a punt, una mànega es va posar en marxa i els va ruixar a tots amb aigua ben fresca.
“... i per això m’ha posat banyador!” va pensar la Maria.
La van recollir els avis en comptes de la mare perquè aquell dia tots els nens van sortir abans de l’hora habitual de sortir. Quan la mare va arribar unes hores més tard i li va preguntar com havia anat el seu últim dia d’escola, la Maria va poder respondre amb total sinceritat “Molt bé!” Més tard van sortir tots junts i com era un dia especial, la Maria va poder prendre un Cacaolat. Al cap d’una estona de xarrupar i no dir res, quan per fi es va acabar el Cacaolat, va preguntar:
“Demà quin dia és mama?”
“Dimecres” va respondre la mare.
El que va dir la Maria a continuació va causar una llarga discussió i molts problemes però, com gairebé tot, es va acabar solucionat feliçment i amb el temps, tots junts van poder riure d’aquest i de molts altres moments com aquest.
“Demà toca MÚSICA!”