Cercador
No som els últims
Un relat de: Rita O'NealHe vist una pintura que no m'agrada,
barbàrie que no s'oblida i fa marca,
cruels assassins, realitat amarga,
la crua realitat, presa i descarnada.
Hem de morir, diuen, és llei de la vida,
però no a les mans de botxins mortals
que donen mort amb eines artificials,
uns fets que el protagonista mai oblida.
Llibertat per uns i l'amargor pels altres,
al límit de la mort viuen la impotència
i perdura en mental inconsistència,
en ànimes balbes que mai podrà abatre.
El meu interior punxa soledat, frau
de morts sense treva i cossos mutilats
per exèrcits que han estat entrenats,
furtadors d'ànimes que cercaven pau.
l´Autor
45 Relats
101 Comentaris
49431 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No sempre vull escriure, però hi ha moments, llocs i persones que em creen la necessitat de fer-ho.Últims relats de l'autor
- LA GRAN DECEPCIÓ
- Ordre judicial
- LA PRUDÈNCIA DE LA PERRUQUERA
- Orgull
- Esclat
- Esperança
- La vinya de l'enyor.
- Qui no té feina fa el que vol i toca la moral als altres
- Rastre
- La dictadura de l'asfalt
- Silenci groc
- EL MOMENT D'INSPIRACIÓ D'UN POETA MAG
- Agulles everinades
- VACANCES TARDANES
- Elegia del llibre no llegit