Cercador
NO....serem esclaus de la imaginació
Un relat de: silvia_peratalladaNO, que hi ha massa gent
i em fa vergonya
dius, ben roig, com l'estel
que mai ens abandona
I jo, com sempre rebel
desitjant desobeir
la veu que em diu NO.
Matem al dictador, i tu
acosta't més aprop
que no hi ha vergonya
nungú no ens coneix.
I dius NO, i contesto
a la constitució
però vine més a prop
i em rebel·lo, SI!!
a la revolució
I els soldats s'acosten
pas a pas
a la meva trinxera
i descobreixen
batalles humides
i arriben visitants
que et prenen les armes
t'allunyen les mans
i no et deixen lluitar
i et fan tornar a dir NO
Ara, som esclaus de la imaginació
sempre ens quedarà això.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582410 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....