No sé...

-Hola
-Hola
-Vols que ens veiem?
-No sé
-Perquè?
-Mira
-Que miro?
-Res, és una expressió
-Ah!, doncs que?
-No sé
-Aix, que complicada ets!
-Mira, és el que hi ha
-I dale... que no miro res, parlo amb tu!
-Mira que ets pesat
-No, realista. Així que, quedem?
-No sé, bueno, si va, aix, no sé, si va quedem
-Ok!. A les 19 a la sala del café?
-Nononono, que hi ha molta gent i ens poden veure
-Collons, però és igual si ens veuen. Que et sentiràs millor si quedem al despatx de reunions?
-Si, que així semblarà que parlem sobre algo del treball.
-Ok
-Fa temps que no em compro res. Recordes el primer regal que em vas fer? Jajaja, com vas pensar que ell no es donaria compta!, burro que ets un burro. Però em va agradar, encara està allà, per encetar, cada cop que la veig em recordo de tu i m'alegra el dia, encara que sigui un moment
-M'alegro, encara que preferiria estar al teu costat
-Que tonto
-Nononno, realista. Aix, vull veure't
-Ara ens veure'm
-Ara és d'aquí a 3 hores
-Doncs ja saps, calmat que el temps no pasa abans
-Però em fa sentir millor
-Fuma
-Ja saps que ho he deixat
-Sí, però al cap de 3 o 4 dies tornes. No tens força de voluntat
-Que vols dir amb això?
-Doncs això, que no en tens
-Com!? Dóna'm un exemple, i no em serveix el del tabac perquè no ho és
-Si tinguessis força de voluntat, li haguessis dit a ell que m'estimes, i no hauries dit... " Joan! Més cafè? "
-Que vols que faci! Tu l'has vist a ell?
-Clar que el veig! Cada dia em fica mà!
-No em diguis això, que em deprimeixes
-És la veritat
-Ja, però no ho diguis prefereixo pensar que no fa res, que et deixa intacta.
-Que sóc una màquina de tabac, com vols que no em fiqui mà?
-Ja ho sé, però una de cafè com jo no ens fiquen mà, cada dia!
-Burro
-No, realista