Cercador
Arna
Un relat de: ® Dant Von Duck- Compartir:
Soc una arna, una minúscula arna una arna que es desplaça volant suau i lentament per el teu costat sense que t'enteris. Molt dolçament, com la mirada luxuriosa de quan et vaig veure. Aquella que et va sobrevolar silenciosament i perversament.
No sóc res més que això, i m'agrada, no ésser percebut per la gent i volar tranquil·lament, aposentar-me al teu costat, escoltar-te, mirar-te, i tu tranquil·lament fas sense saber que estic allà. M'agrada sentir la teva veu, m'agrada saber que em critiques i no saps que t'escolto...
...arna, una minúscula arna...
Comentaris
-
Petit i a l'hora molt gran!!![Ofensiu]Climenode | 17-08-2006 | Valoració: 8
Aquesta minúscula arna.... deu n'hi do!!! M'ha robat el cor per la seva sencillesa i humiltat.... Es considera petita però a l'hora és molt gran!!!! Tot el que és capaç de captar, de sentir, d'apreciar no ho seria capaç de fer si no fos una arna....
Curt però intens!!!! Molt bó!!! -
Somriure distorsionat[Ofensiu]nadaexiste | 02-05-2006 | Valoració: 10
Que romàntic! Un puntet al mig de l'univers li pregunta a un planeta:
N'hi ha més, com jo?
