No puc callar

Un relat de: Alaborn

No puc callar ni callaré:
encara el temps no m'ha llevat la força,
ara que el món és una esfera orca,
ara que les paraules fan mal.
Llur desig de segur seria veure'm
en un racó, sol i callat,
mantenint baixa la mirada
mentre una dolça metzina
em juny i em tempera la sang.
No puc callar, i menys encara
quan eixa gent ho desitja tant.

Comentaris

  • Doncs parla[Ofensiu]
    Lady_shalott | 21-12-2006

    crida, llença les teves paraules als quatre vents!! Desadjunta el silenci si vols, però no renunciïs mai als mots.

    Bé, m'agrada, sobretot per la riquesa del lèxic que ja t'he observat a d'altres poemes. Em decanto per l'esperit inquiet, alarmat i viu del poema.
    Encantada d'haver-te descobert.

    Petons,
    Lady Shalott

l´Autor

Foto de perfil de Alaborn

Alaborn

24 Relats

13 Comentaris

18218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Heus ací dues grans màximes:

"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."

"El saber ens farà lliures."



Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.


" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."

(Miquel Martí i Pol)

Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):

Alaborn_@hotmail.com

;p