Molins de vent.

Un relat de: Alaborn

Escometent molins de vent,

ells tan impassibles

i jo, mesell de mi!

Cavalco cavalls de mots

i com a llança duc un sonet.

Si algun venturós atzar

m'inflama a voltes les entranyes

apassionat i belicós

els esgrimeixo una cançó.

Però ells són tant inamobibles,

i jo, mesell de mi...

Amb ànim rebel els encalço

no massa, ben apamats els tinc;

però la cruesa inclement dels nombres

proclama implacable una altra derrota.

Una més.

Molins de vent, bubotes, fúries!

i jo, mesell de mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Alaborn

Alaborn

24 Relats

13 Comentaris

18068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Heus ací dues grans màximes:

"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."

"El saber ens farà lliures."



Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.


" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."

(Miquel Martí i Pol)

Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):

Alaborn_@hotmail.com

;p