Cercador
Una nit a l'estany
Un relat de: Alaborn- Compartir:
Ressó de temps remots,
dansar de peus frenètics,
croar en l'estany eixorc,
displicència cega,
oblit i enyor, aparença i tedi.
Essent un un entre molts molts,
ofegant la ment amb esperança estèril,
sentir i voler, resignar-se i perdre,
cansat de mots infecunds,
exhaust de teixir filaments eteris.
Aquest és el meu lloc?
Voltat de rostres emmascarats,
vàcuus somriures,
ritus i rictus entrenats amb esmer?
L'últim deix de dignitat em diu que no
que jo sóc jo i ells són ells,
que la incipient pantomima
no m'ha captivat, encara, del tot.
Però, al cap i a la fi,
el que en resulta és sols
una angoixant soledat,
un pou profund,
i, sobretot, un croar més dèbil.
l´Autor
24 Relats
13 Comentaris
18053 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43
Biografia:
Heus ací dues grans màximes:"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."
"El saber ens farà lliures."
Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.
" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.
Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."
(Miquel Martí i Pol)
Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):
Alaborn_@hotmail.com
;p