El meu país

Un relat de: Alaborn

Jo vinc d'un país
on el brotar de cada flor
és una nova primavera.
De roures vells i rierols eixuts,
de mans enterques i mirada adusta.

El meu país ha estat batut,
un foraster n'ha junyit la terra,
i llurs ginys n'han pouat els camps,
i arreu han ressonat els timbals de guerra.

Però, al meu país,
en el brotar de cada flor,
neix una nova primavera.

Comentaris

  • Molt bo, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 16-03-2008

    De debò, concís i exacte. Un cant de realitat i d'esperança.
    Avant! I salut i rebolica!

l´Autor

Foto de perfil de Alaborn

Alaborn

24 Relats

13 Comentaris

20992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Heus ací dues grans màximes:

"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."

"El saber ens farà lliures."



Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.


" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."

(Miquel Martí i Pol)

Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):

[email protected]

;p