No ploris per Creusa, Enees (II)

PALINUR


I
Aquest mar calm
presagia tempesta.
¿On ha de conduir-nos el silenci
que ens ha imposat un vent
d'incert origen?
Més enllà de nosaltres no hi ha marges
i avui ens aboquem
al xoc estèril
entre la Mort i l'Ombra a què ens condemnen
déus àvids de misèria.




II
Quietud tenebrosa,
no sé ben bé què espero
si des d'enlloc no arribes.




III
Aquesta son que em venç
potser sigui el presagi
d'alguna malvestat.
¿Caurem en el miratge
de construir un futur
només basat en somnis?




IV
Esdevé nit
el breu bancal de boira
que desfà el vespre.
I et perds en el silenci
d'un mar que tant t'estimes!






V
De què t'hauran servit tantes batalles.
Per què t'hauran cridat raons més altes!
T'has vist abandonat i ara camines
amb el pas insegur vers un naufragi
de tu mateix, mentre els companys t'ignoren.





VI
No té sentit, amic, un sacrifici
si tu no en pots gaudir.
Recorda-ho bé:
només troben motius per al martiri
els estults i, òbviament, els que se n'aprofiten.







VII
Vigila el mar
per si és que d'ell t'arriba
alguna veu
per a donar sentit
a les teves ferides.





VIII
La teva edat
era l'edat del mar,
era l'edat
de la que no retornen
ni tan sols els vells déus.