Cercador
No passegis.
Un relat de: onatge- Compartir:
No passegis.
No passegis per la vida, ni molt
de pressa ni massa a poc a poc.
No cerquis dreceres per guanyar temps,
mai no en tindràs prou.
Asseu-te al banc de la vida
i deixa't amarar, respira i viu.
onatge
Comentaris
-
Breu i bo[Ofensiu]Unaquimera | 07-05-2007 | Valoració: 10
Què senzill que sembla el teu poema i en canvi, quin problema més delicat conté!
Em refereixo a la dificultat de trobar el punt just en l'avenç, la mida del pas precís per no precipitar-se ni quedar enrere, l'equilibri entre la contemplació i l'acció.
Certament, mai no es té prou, de temps! El que tenim són companyies o en solituds, paisatges encalmats o agitats, paratges interiors o exteriors a visitar, trajectes per recórrer o per evitar, llibres per llegir, cançons per escoltar, versos per gaudir... però temps... ai! com es posseeix un concepte tan efímer? precisament, vivint-lo, tal com tu dius!
T'envio una abraçada amarada d'afecte,
Unaquimera
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
395312 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com