No ho sé...

NO HO SÉ



Se`n van. Fugaços. Ja fa cent cinquanta anys, que és la meva edat, que hi sóc cec. Els plecs tancats. Els ulls oberts. Dins de la petita capsa a les fosques hi ha un petit objecte tridimensional. És de color verd, sens dubte. Al parc dels embriacs els arbres són fulls pàl·lids. És aspre i profund. Ja no sóc res. Mai ho tornaré a ser. Mai he gosat ser-ho.

Al obrir les portes de l`autobús vaig comprovar amb els meus dos ulls feliços que el conductor duia posades unes ulleres de sol impressionants. Al passar pel seu costat li vaig dir amb apocament i aturat “in der alter Sonne”; després vaig córrer cap a l`interior del vehicle. En realitat no n`era conscient del que feia; però havia descobert que dient “in der alter Sonne” una vida nova i prometedora s`hi lliurava davant meu. El conductor va deturar immediatament l`autobús i una iaia es va caure al terra de la sotragada. El conductor em va dir que ja estava fins als collons de mi i em va fer fora de l`autobús d`una puntada de peu. Ets un sonat de merda! Em sents! No vull veure`t mai més! Jo vaig aixecar-me del terra, vaig dir “in der alter Sonne” i em vaig anar al bar a prendre`m un cafè. Un cop al Bar li vaig dir al cambrer “in der alter Sonne”.

Palpejant amb els dits vaig trobar un replec encara més pregon. Furgava dins de la capsa. Hi havia un ratolí viu. Li vaig donar un nom: a partir d`ara et diràs Dilluns. Podia desdoblar les cares i repassar els caires rosegats. El ratolí complia escrupolosament la seva dieta i el seu règim alimentari. Jo respectava profundament aquest petit rosegador. M`havia adoctrinat i m`alliçonava. Fins i tot Dilluns m`havia conferit una petita filosofia per viure i una manera de ser particular. Dilluns em va assenyalar “in der alter Sonne” entre les ratlles. Extraviat. Els ulls se`m van il·luminar. “in der alter Sonne”. Em vaig repetir.

Malgrat tot les dues portes de l`habitació encara s`obren i apareixen. Un dia va treure el cap un pallasso. Va ser molt estrany perquè normalment era jo el qui s`hi meravellava davant d`aquelles figuracions. Però aquell pallasso es va quedar esglaiat davant meu. Vaig a fumar una pipa amb tu, em va dir el pallasso. Es va seure al meu costat i va començar a omplir la seva pipa. Vam començar a fumar i a donar pipades omplint la capsa de fum. El ratolí es va quedar plàcidament dormit dins de la capsa. Passada una estona, perquè fins llavors no havíem creuat cap mot, el pallasso em va fitar els ulls i em va dir:

-“youtube”

Jo li vaig replicar:

-“in der alter Sonne”.

Llavors el pallasso després de donar una pipada més em va tornar a raonar: “youtube”. Així vam estar una bona estona fumant i rient. Cada cop que el pallasso em deia “youtube” jo li replicava “in der alter Sonne”. Cop rere cop, ell m`interpel·lava: “youtube” i jo li contestava “in der alter Sonne”... A la fi el pallasso va començar a riure d`una manera espantosa i xisclant, fins gairebé perdre l`alè. Finalment es va quedar mut. Va donar una pipada esfereïdora i va desaparèixer esvaint-se. Això és el que va succeir, aquell home s`havia evaporat. Però un temps després vaig comprovar que era assegut en un racó. La seva disposició i el seu humor havien canviat radicalment. Semblava abatut i no semblava disposat a dirigir-me mai més la paraula. Però la seva voluntat era romandre allà, en un racó. No volia deixar-me sol.

Vaig despertar un dia més. Feia un dia esplèndid, el sol resplendia totes les voreres i els geranis i les flors lluïen esclatants. Podia percebre tota la meva vellesa magnífica i la meva antigor centenària. Només creuar el portal em vaig dir: “in der alter Sonne”. Jo era un jove amatent, amb el cor ben obert. La llum bategava arreu. “in der alter Sonne”, anava saludant als veïns. “in der alter Sonne”, creuava els carrers esquivant els cotxes i mesurava els meus passos alhora que anava repetint “in der alter Sonne”. Feia un peu, “in”, col·locava l`altre, “der”, després continuava “alter” trepitjant més fort i acabava l`últim pas: “Sonne”. A cops amb la inspiració ho recitava tot seguit i de manera esperitada, llavors feia un petit saltironet i després continuava caminant. En el Bar encara no havia dit res quan el cambrer em va veure i em va escridassar udolant:

-Tu, malparit! Fora d`aquí! Ja em deus seixanta euros! I, sobretot, no vull sentir-te parlar! Ni una paraula! M`has entès! La boca tancada!

Vaig sortir del bar cantussejant i feliç, “in der alter Sonne”; res del que pogués passar en el món sencer o als meus veïns o qualsevol contingència inesperada no podria arruïnar aquest dia tan especial de la meva llarga vida.

El senyor Andreu havia perdut les seves pastilles. La seva escassa pensió d`invalidesa amb la qual no aconseguia de cap de les maneres arribar mai a final de mes i el seu sobrepès de quaranta vuit quilos el feia suar i maldava perquè la doctora sempre li feia esperar tres quarts d`hora allà assegut. Una dona de la neteja fregava el terra de la sala d’estar de la seguretat social amb lleixiu i productes per preservar els pacients de qualsevol infecció. Tot l`entorn exhalava una olor desagradable, agre. El senyor Andreu es gratava obstinat un gra de la barbeta i finalment es va tirar un pet silenciós. La doctora li havia promès que aviat li inscriurien en la llista d`espera per dur a terme un curs de formació ocupacional que li asseguraria un lloc de treball protegit solapant fulls de calendaris de l`orde religiosa de les germanes hospitalàries del sagrat cor de Jesús. Però, la veritat, el senyor Andreu ja tenia quaranta dos anys i ja s`havia acostumat a la seva manera de viure, amb els seus amics en el Bar, en el seu barri. No s`hi veia amb cor de començar altra mena de vida.

És clar que sóc mort. Ja fa cent cinquanta anys, que és la meva edat que escorcollo amb les meves mans un objecte dins d`una capsa a la meva habitació de lloguer. Sumen un total de quatre-cents vuitanta-vuit fulls plegats. Cec, la pell revellida de les mans s`ha acostumat a les carícies de Dilluns, el meu ratolí. “in der alter Sonne” vol dir que demà podré comprar-me una botella de vi perquè demà és festa, però “in der alter Sonne” vol dir moltes altres coses. La veritat és que sóc incapaç de limitar la infinita varietat de interpretacions i de representacions possibles que s’il·luminen tot just dient “in der alter Sonne”. Entre els factors que s`han de tenir en compte forçosament, n`hi ha, per exemple, la temperatura ambiental, el grau de refracció i o reflexió dels rajos solars, les hores d`insomni o bé de tranqui-les migdiades... l`horari dels àpats i les consegüents digestions sedentàries...per citar tan sols algunes de les consideracions prèvies que s`han de contrastar per arribar a aconseguir una bona introducció en la matèria de la que tracto.

P.N.C. Els pacients de M.I.L.L.E. amb la butlleta del C.S.M. poden anar al C.A.P. amb el formulari C.E.D.A. i demanar hora en el R.A.R. la doctora del C.I.r.S.A. els a.t.e.n.d.r.à un cop els seu P.S.i. els hagi donat el vistiplau per una revisió t.s. no oblideu de emplenar bé les vostres dades dels formularis P.N.C. sinó tindreu que empadronar-vos altre c.o.p. i començar tOTa. l`operació F.A.D. des de l`inici. EL 18-s es publicaran les llistes. ELS P.I.R.M.I. HAURAN D`ESPERAR FINS EL 7-D. S.S