No ho saps?

Sentada en un racó del bar l'esperes. L'esperes perquè mai no has sabut fer res més, i ho saps. L'esperes perquè sempre ha sigut ell, i cap altre. L'esperes perquè sempre has dit que ell t'ha donat el que cap home et podrà donar mai, i tens raó. L'esperes perquè creus que t'ha fet sentir totes les emocions possibles, però el cert és que no has conegut gaire món. El cert és que va ser un amor inexpert, que amb el pas del temps es va anar convertint en rutina, en un costum, però això a tu, no et sembla importar gaire.
Saps? Penso molt en tu, sobretot en moments com aquests, i et planyo, creu-me, per res del món voldria trobar-me a la teva pell. Et planyo per la teva innocència, perquè sé que estàs pensant que triga massa, i estàs preocupada. Mil idees passen fugaces pel teu cap: un robatori, una caiguda, un accident amb el cotxe, una malaltia inesperada... però cap és l'encertada. Au! Prova-ho de nou: i si... i si fos... i si tingués una amant? La idea és tan ridícula que et poses a riure, i el cambrer se t'acosta, amb cara de preocupació i et pregunta si ja vols que et porti el compte, i tu li respons que no, que encara no ha arribat la persona que esperes, i demanes un altre cafè. <>, pensa el cambrer, <>. Poc saps tu que aquell xicot que et mira de darrere la barra s'està qüestionant la teva vida sentimental. Creus que et mira perquè et troba atractiva, i penses que, de seguida que arribi el teu marit, li explicaràs, perquè se senti orgullós de tenir una dona que encara fa goig. Què ingènua ets!
El rellotge va avançant, i tu impacient, comences a jugar amb l'anell d'or que abans havia captat l'atenció del cambrer, i somrius recordant aquella frase que et va dir el teu marit, quan te'l va posar davant del capellà: "Com un cordó umbilical, que ens mantindrà units per sempre".
Saps on és ara aquell anell? Sobre la tauleta de nit.
Saps on té les seves mans, el teu marit? Millor no t'ho dic.
I no ho saps? És amb mi.