Cercador
No espero res, només camino.
Un relat de: silvia_peratalladaAra tot semblava ser normal
sense esperar res de nosaltres,
només anar caminant,
i a mitja tarda has tornat a canviar,
com quan gira el món i no saps cap on tirar,
tornes a tenir pressa, com aquell dia,
que no em podies ni mirar.
I no entenc res, si no espero res, només camino.
En una altre rumb, que el vent ha canviat la direcció.
I ja no li trobo sentit a les ganes de marxar,
el no abraçar, no voler fumar, que no et vols apalancar.
Potser sóc jo, i aquest disc que estic escoltant,
que la música i la maria ja em fan desvariar...
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581680 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....