No espero res, només camino.

Ara tot semblava ser normal
sense esperar res de nosaltres,
només anar caminant,
i a mitja tarda has tornat a canviar,
com quan gira el món i no saps cap on tirar,
tornes a tenir pressa, com aquell dia,
que no em podies ni mirar.

I no entenc res, si no espero res, només camino.

En una altre rumb, que el vent ha canviat la direcció.

I ja no li trobo sentit a les ganes de marxar,
el no abraçar, no voler fumar, que no et vols apalancar.
Potser sóc jo, i aquest disc que estic escoltant,
que la música i la maria ja em fan desvariar...