No em preguntis per què

M'ha agradat, perquè no ho se, m'hi he sentit molt identificada. Jo tampoc sé què pretenc, tampoc sé perquè busco el perquè a totes les coses -i tampoc sé perquè massa sovint no el trobo...-, també llegeixo escrits que tinc ben guardats en un calaix i continuo vibrant, també puc passar hores i hores sospirant i recordant, també m'allunyo del camí traçat i també m'agrada fer-ho ^^
I a vegades, també, actuo sense saber perquè estic fent el que estic fent...
I a cada vers que llegia pensava, carai, jo igual, jo igual...
Així que m'he vist obligadeetaa a comentar-te'l ^^
Suposo que es normal que ens volguem allunyar del camí traçat, perquè quina gràcia té, caminar per un camí ample i recte, tant fastigosament fàcil? No és millor arriscar-se, anar per camins que no saps on et portaran, endinsar-te a una selva frondosa i salvatge? :P bé, això és el que crec jo! :P
I gràcies per comentar-me el poema de "Espera'm" :P
Vagi bé!
Ptunikus!*
[Gran lluneta la de la foto!xP]

. . . en saber les respostes desapareixen els dubtes i les pors, potser sense pors i dubtes quedariem aturats en el temps, llavors no podriem trobar-nos per la xarxa de xarxes tants de nosaltres que tenim un per què sense saber quin es.

Gràcies per un poema tant intens.
F@k

hem coïncidit en el mateix títol, uau! Tens poders màgics o què?
M'agrada trobar qui com jo de vegades no troba el per què de les coses... potser és perquè vivim improvisant la vida, a cops de mirades i de sentiments...
Un poema teu molt ben estructurat i ben parit... per què? je je...
ptons i una abraçada!

M'ha agradat força el poema, sobretot perquè en molts aspectes m'he sentit identificada. No acostumo a cercar faltes d'ortografia, però voldria alertar-te d'una força comú:

"... per qui TANT
vaig suspirar. "

En castellà: tan = tan, tant = tanto. ;))

Petons!! M'agrada aquest eclipsi de la foto jeje

de dubtes i tenim la feina de resoldre'ls a mida que caminem.

angie

no et preguntis res i a seguir endavant, a gaudir cada moment com si fos l'últim !

Enhorabona

ha d'haver-hi sempre un per què de tot el que fem...? és arriscada però emocionant la improvisació, la imaginació, la rebel·lia, la contradirecció, la corba, la penombra... massa coherència també cansa i et torna fòssil.
que tinguis un bon any nou 2006... per què? per collons!!!
ptons i una abraçada!

...descrius tè un nom "viure" Una abraçada.