Esperan-te en silenci

aquest és el teu tercer relat que llegeixo, i he constatat que el teu escriure té un nosequè familiar que fa venir ganes de quedar-se escoltant com resona dins el cap..fa senitr còmoda, com en una casa acollidora, m'agrada com ho fas, té mèrit escriure així.

ja l'he vist.... és que també és tard i no m'hi fixo prou... ho sento! ^^'

que no en sé gaire de poesia i que no te'n puc dir molt. Però m'ha agradat molt el poema, senzill i breu, però el missatge és clar! Ah, i ja m'ho semblava, però me n'he volgut assegurar al diccionari... el teu "tardis" és completament correcte! Verb tardar, poc corrent però existeix!
I una altra cosa... quina és l'errada del títol? Jo no la veig pas!
Apa noia! Ens llegim/comentem!

Yáiza

M'ha agradat molt. És breu però transmet bé el sentiment que neix a conseqüència de la "fugida" d'una persona estimada. Esperar-la en silenci, doncs, és el que fem gairebé sense adonar-nos-en. Vigila, però, amb: "No tardis molt" és "No TRIGUIS molt." M'ha agradat molt l'estrofa que diu:
- Esperaré ansiosa la teva vinguda
dissimulant, mentre faig el sopar.-
Moltes vegades, inconscientment, intentem dissimular el que realment sentim. En aquest parell de versos ho has expressat amb claredat. Segueix així!! Jo també et seguiré llegint!! Molts petons!

laura^^

però preciós! Afegit als preferits!

Un poema amb sentiment, amb desitg, amb anyorança, amb paraules senzilles arriba, m'ha fet pensar i sentir quelcom.
Gea

Sempre volem ser la llum enmig de la foscor per a algú

rectifico, el títol sería:

"Esperant-te en silenci"

ho vaig escriure tan tard, que no em vaig adonar de la falta :$

gràcies per llegir-me!!