No em preguntis el per què...

aquest poema. Sense ressentiments ni rancors, els cors s'obren a l'amor que sempre s'han tingut.
Una forta abraçada i moltes gràcies!

és l'únic que importa. No hi ha passat ni records que valguin.... En una abraçada haurem transportat tot allò d'abans aquí, a l'avui.

"La teva abraçada... la meva única memòria"....

Només puc dir-te, una vegada més: fantàstic.

Una curiositat, Capdelín: Veig que, de vuit poemes ençà, la primera lletra dels teus títols és en majúscules..... és senyal d'alguna cosa, d'algun canvi, un missatge en clau?

Perdona la gosadia, és que potser m'agrada fixar-me en detalls tan petits com aquests!

Una abraçada. A tu sí que sempre t'acompanya el llum de la poesia!

Fins la propera!

Les retrobades de les persones estimades, son les millors. Tancar el passat i obrir el futur, gaudir el màxim el moment.
Un petonet. Pilar

m'has deixat...
És genial aquesta actitud de deixar enrera el passat i centrar-se en qui tens al teu costat.
Genial com sempre...
Una abraçada
PD: trobo a faltar els teus comentaris...

raó l'abraçada és l'única memòria, l'únic amor

no val mirar enrere, doncs apareixen gairebé sempre retrets i aquesta abraçada ja s'encarregarà de filtrar del passat tot allò de bo, però en present...

M'ha encantat el teu poema.

Viu el moment, és l'única manera de no tenir por i ésser valent.
Les pors apareixeran potser demà
però el batec primer
ja t'haurà quedat al cor, tatuat...
No preguntis per què sí o per què no,
la resposta sempre la dóna l'últim petó.

angie

Ostres, cada dia em sorprens més... M'ha semblat molt bona aquesta pregunta enmig del poema... moltes vegades haguéssim volgut tancar totes les portes, i que no s'escapés res... potser ni tan sols nosaltres mateixos, d'allà dins... d'aquella abraçada final!!
T'agraeixo, com sempre, els comentaris... però el d'avui m'ha agradat epecialment!! no sé perquè... jeje Potser sí que hauríeu de passar tots per les meves mans, abans... jajajjajajaa!!!

Petonarrussss i abraçades!!

...preguntar-se sobre totes i cadascuna de les coses que ens passen, no hi malgastis temps, perquè sovint les preguntes es queden a l'aire, sense resposta...

I, respecte al poema (SORT?) que m'has comentat, tens raó. Però en el meu cas, i respecte aquest tema, crec que anava sobre que ara vull tenir una cosa que hagués pogut tenir abans, però que no valorava... un embolic!

La vida és bonica, però de vegades complicada...

Bona nit!

A mi tampoc < A HREF="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=221332" >no em preguntis per què < /A >... encara no sé si obviar la raó i viure el moment és el millor camí a la llarga.

M'ha agradat el poema, el final és molt suau... Tens un estil peculiar, molt creatiu, enhorabona!

Una abraçada

M'ha cridat l'atenció perquè (No em preguntis el per què), però tinc un relat amb el mateix títol! (bé, exceptuant els punts suspensius...):
No em preguntis el per què (kispar fidu)
I al veure'l a la llista dels Últims comentats, he pensat: ostres! però si no n'he rebut el mail! jeje

El per què no el sap ningú, i no es pot preguntar; quan es tracta de l'amor, simplement sorgeix i succeeixen les coses, segurament sense un motiu concret ni definit, sols sents els batecs del teu cor i intentes continuar endavant avançant per un camí que no saps del cert on et condueix...

ha estat bé!
ens veiem per aquí,
Gemm@

abraçada és l'última memòria. UUUUAAAAUUU!

Ja res importa del passat i dels records, records que potser poden fer mal. Sí, val més tancar la porta i... el què importa és l'avui i el fet que torneu a estar junts aquesta tarda...

Peciós, encantador, dolç i tendre... còctel perfecte!

Una forta abraçada!

Anna