no em diguis que vingui perquè no vindré

Entre intervals de poble em vaig submergir en el llibre que em vas regalar. I en feia anotacions amb allò que em va sorprendre més, tot i que en la seva globalitat massa poc de nou em va aportar. Ja t'ho vaig dir que l'autor se'm repetia com el gaspatxo amb sobredosi d'all. Tot i així en la llibreta que m'acompanya quasi sempre i on hi vomito pre-idees que després si tenen sort es transformaran en pseudo-escrits mínimament potables o no depenent de qui se'ls llegeixi...Espera, de fet, no sé ni perquè t'estic escrivint d'aquesta manera, potser és per fer-me un favor a mi mateix i demostrar-me una vegada més que escriure forma part de mi. Ja t'ho havia fet això oi? si, quan t'escrivia poesia quotidiana. Per on anàvem¿ a si, per les anotacions a la famosa llibreta. Doncs en un raconet, a l'esquerra com sempre, de la part de dalt i vaig escriure el teu nom seguit de dos punts per endreçar-me les idees i saber després a sant de què ho havia escrit i poder així explicar-t'ho en la conversa que ara ja no tindrem.

Per repetir-me com sempre vaig anotar referències a la teoria de la liquidesa anomenant la necessitat de la no immediatesa, això, del llibre, que em vas regalar públicament i donar en privat, és el que més em va agradar tot i que no sorprendre, l'escriptor el tinc controlat perquè ha fet alguna pel·lícula. I, fa metàfora amb l'exemple del carret de fotografies, allò que utilitzàvem abans de que amb el mòbil en tinguéssim prou. Ara les imatges aparentment tangibles de la nostra quotidianitat les tenim a l'instant, les pengem a internet per demostrar qui sap què, les esborrem sinó ens agraden, o les observem un ratet oblidant-les en el mateix instant que una altra fotografia ocupa el seu espai. I abans que passava? doncs que frisàvem amb l'espera de tenir les fotos revelades i com xiquets gaudíem de les hores prèvies, o fins i tot dies, alimentant així la imaginació de com hauria quedat aquell instant fixat en el temps en forma d'anhels i esperances. L'efecte de la sorpresa i la il.lusió s'esmicolen amb la rapidesa i fugacitat actuals

I tot això no sé perquè t'ho dic així perquè llavors jo hauria de predicar amb l'exemple i escriure't una carta i enviar-te-la per correu ordinari, maleïdes contradiccions, però ja saps Perla que només el Petit Príncep era pur com un estel. Sembla mentida que sigui jo, amb el cap sense n'hi un pèl per culpa de l'estres, t'estigui recordant com n'és d'important de parar-se en el procés. "Abans d'arribar al final de la peli, volia veure-la sencera des del començament" escriu el novel·lista a la pàgina 126. Ser lliure no es tradueix en tenir-ho tot ipso facto i, l'altre nit en veure la teva actuació liquida en aquell desconcertant concert vaig retrocedir unes passes i des del darrera ho vaig veure clar; com un eco que et ressona i ve corrents des del passat, aquell raconet de la memòria a llarg plaç va ressorgir per recordar-me que ens hi estem adaptant massa, al món, i cada vegada estem més lluny de poder canviar-lo. Per això vaig marxar cap a casa sense dir-te res.