Niu

Un relat de: Melcior

Aquí estic,
jo, els meus i els objectes
l' amagatall de què em serveixo,
la protecció i la intimitat
la meva olor i monotonia.

Aquí estic,
amb il·lusió i nous projectes
amb el que tinc i el que envejo,
amb el pensament i la soledat,
treballant, caminant, fent via.

Aquí estic,
amb l' orgull, els meus i els fets
els anhels, les dèries i la veritat,
tot el que m' ajuda a viure
i allò que m' afarta i mossega.

Aquí estic,
jo, la llar i les parets
que ploren del temps i d' humitat,
tot el que em fa moure
i el sentiment que em rosega.

Aquí estic
i aquí estaré,
al niu que em protegeix.

Aquí estic
i aquí estaré,
al niu que m' aixopluga.


Comentaris

  • Altiu, soberbi[Ofensiu]
    helena | 24-04-2006 | Valoració: 10


    Aqui estàs, altiu i superb.

    Els teus mots et delaten, ens diuen com ets.

    La teva ànima és lliure, fonedissa,

    a voltes, absent.

    Ets aqui, els teus mots t´il.luminen

    i la força del teu verb et redimeix.

    Preciós poema, Melcior.

    No t´havia llegit fins ara.

    Gràcies per les teves paraules, penjades

    en un dels meus textes.

  • genial![Ofensiu]
    Capdelin | 13-03-2006 | Valoració: 10

    genial el paral.lelisme entre el títol i la VIDA i genial també el retrat del que hauria de ser la nostra VIDA. Res de recordar només floretes ni tampoc només les llàgrimes... anem d'un extrem a l'altre, de l'èxtasi a la depressió...
    segons tu, la vida és tot, allò que omple i allò que rosega... tens tota la raó.
    una abraçada

  • ada | 08-03-2006

    ..cuida'l..i sigues feliç..!!
    ..