NITS SOLITÀRIES

La Sònia feia dies que no podia dormir bé. Un rau-rau li voltava pel cap i l’ estómac cada vegada que l'engolien els llençols. Coneixia la solitud, haver de dormir sola era un fet consumat per a ella des de feia anys, però tenia la sensació que l'ambient de l'habitació prenia un aire dens cada capvespre des de feia dies. Aquella nit va tancar els ulls, ansiosa per agafar el son. Va inspirar fort i va expulsar tot l'aire dels pulmons. Un silenci inquietant va envoltar el llit i va apoderar-se de tot el dormitori. Només se sentia el tic-tac del despertador marcant els segons compulsivament. A la Sònia la calmava, aquell rellotge era la seva cançó de bressol. Continuava respirant i expirant profund amb la companyia del tic-tac mecànic, els ulls se li van començar a tancar, la ment a asserenar, quan de sobte un gèlid i putrefacte alè se li va colar pel clatell arrissant tots els cabells del seu cos.