Ningú no ha plorat mai per nosaltres!

Realment l’oblit de les persones és un dels sentiments més angoixants... a vegades ens sentim malament perquè sabem de quelcom que va passar fa molt anys, o no tants, i el més dur pot ser imaginar que les persones afectades no sàpiguen que mai ningú els ha recordat o els ha plorat. Un exemple el trobo en el tsunami del 2004. Nombroses víctimes d’una catàstrofe que tanta i tanta gent no n’ha sigut conscient del patiment que es va arribar a viure. (El més segur és que molta gent ho veiés per la televisió mentre sopés i digués: ostres pobre gent. Però ja està, res més, i realment les persones que ho van patir eren i són humans com nosaltres, i de la mateixa manera com els hi va passar a ells també ens podria haver passat a nosaltres... de fet no sabem el que el futur ens prepara)

Gràcies pel teu petit relat perquè m’ha fet refleccionar.

Salutacions

Eloi