EN DILLUNS, UN ZOÒNIM

Un relat de: Barbagelata
“I primerament li vaig fer entendre que el seu nom seria Divendres, que era el dia que jo li havia salvat la vida.” (Daniel Defoe, Robinson Crusoe)

Amb independència del context familiar sorgit inesperadament i sorprenent l’endemà del Dilluns de Pasqua, hi ha una sèrie de raons, per tant fruit de la pensa i la reflexió, que expliquen l’elecció del primer dia de la setmana com a zoònim d’un gos. Certament, fou un dilluns 23 de maig que el cadell arribava a Can Gifreu, després d’una primera exploració a la Canina de Serinyà una setmana abans, el divendres 13, per a informar-me, i conèixer-lo ja com a única cria invenuda d’una cadellada de border collie nascuda feia tres mesos i escaig. Aquest fet cronològic podria fer pensar que la raó del nom era ben evident: amb una predominança del color negre sobre el blanc en unes proporcions que recordaven més aviat el quart creixent o el quart minvant, aquest gosset estava destinat, pel fat del calendari, a portar el nom del dia dedicat a la Lluna. Tanmateix, hi havia d’altres raons que coadjuvaren en la decisió: el rol que hauria de tenir el gos en les versions futures del Dilluns del jubilat, que hom entreveia força diferents de les acostumades, el paper motriu que hauria de prendre en l’exercici quotidià obligat d’un diabètic II que acabava de perdre, a més, un dels motors de les seves tresqueres i encara la voluntat de batejar el cadell, en el cas que hagués estat una femella, amb el nom de l’únic satèl·lit terraqüi, mostren que aquest border collie nascut l’endemà del dilluns 14 de febrer de 2022 estava predestinat a portar el nom de Dilluns, el dia que ens havíem salvat, conjuntament, la vida, per dir-ho com Crusoe en el bateig del negret Divendres, i el punt de partida de la vida de qualsevol setmana. I ja que el tema va sobre la sempre controvertida Qüestió de noms, no la fusteriana referida al nom de la terra, sinó sobre el nom d’en Dilluns, qui no ha llegit L’home que fou Dijous, de G.K. Chesterton? Es tracta d’una novel·leta aparentment policíaca en la qual Chesterton ens aboca a un interesant i intel·ligent discurs filosòfic a partir d’un grup anarquista els set membres del qual s’anomenen com tots els dies de la setmana: efectivament, si el líder i president s’anomena Diumenge, un candidat a nou membre s’anomena Dijous. I, d’altra banda, dilluns reunia, encara, les dues característiques més importants que ha de tenir un nom de gos: curtedat (mot bisíl·lab) i sonoritat (accent agut en la vocal u), certament. D’aquesta manera, per a un animal que només sent sons, Dilluns era fàcilment reconeixible auditivament fins i tot a distància. Història, cronologia, literatura, astronomia, filosofia i fonètica: heus ací, doncs, unes quantes justificacions de Dilluns com a zoònim.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: