El Caminant i les deixes

Un relat de: Barbagelata
“S’havia aturat el Caminant davant d’un reixort que en altre temps havia estat ufanosa font. La seva Ombra, insensible a les necessitats físiques, i mentals, dels humans, l’interrogà al costat de l’antiga Font Pagesa: ‘Quina set us fa aturar, als caminants, en una font que ja no té a penes aigua?’
Respongué, ulls esbatanats i entelats, el Caminant: ‘Ombra meva eixelebrada, no és cap set el que m’ha aturat en aquest indret ombrívol i esquerp, com no serà cap fam el que m’aturarà també en aquell hostal abandonat que ja es beslluma a l’entrada del congost. És el que va ésser -font abundosa, hostal generós...- dessota del que és ara, allò que interromp avui, i sempre, la nostra tresquera!’ ”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: