Cercador
ni poesia escènica ni poesia visual, ara és moment de la poesia celestial.
Un relat de: laiaAvui ja no estic tant trista,
he tancat els ulls,
he imaginat que t'estaves avorrint,
sol i sense poder dormir,
t'has encès un cigarret (ara ja no cal amagar-te),
t'has trobat amb en Brossa,
i heu escrit plegats una màscara fonètica:
(NÚVOL)
dins d'un núvol.
Com us envejo; a tu per estar amb en Brossa, i en Brossa per estar amb tu!...
A partir del silenci i de la calma que gaudiu... feu de tant en tant alguna revolta -. L'estaré esperant.
Comentaris
-
Molt[Ofensiu]NoKia | 10-11-2005
original, m'agrada el títol, laia! :D
Gràcies per la teva poesia celestial...
Molts petons, noia!
NoKia -
Vaja...[Ofensiu]Sole Ole | 10-11-2005
L'altre dia vai llegir aquest poema per casualitat, pero em costa molt fer comentaris. I avui he descobert que erets tu, rumbera! Jo tampoc sabia que escrivies. Es genial veure't impresa...ara que estàs tant lluny!
-
feli...[Ofensiu]cassigall blau | 03-11-2005
citats!
l´Autor
41 Relats
133 Comentaris
55885 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05
Biografia:
Sols diré pena,soledat, fracàs. Mira'm!
Em demanàveu
que digués alegria.
Si ho voleu, me la invente.
"estams de pols"
vicent andrés estellés