ni poesia escènica ni poesia visual, ara és moment de la poesia celestial.

Un relat de: laia

Avui ja no estic tant trista,
he tancat els ulls,
he imaginat que t'estaves avorrint,
sol i sense poder dormir,
t'has encès un cigarret (ara ja no cal amagar-te),
t'has trobat amb en Brossa,
i heu escrit plegats una màscara fonètica:

(NÚVOL)

dins d'un núvol.


Com us envejo; a tu per estar amb en Brossa, i en Brossa per estar amb tu!...

A partir del silenci i de la calma que gaudiu... feu de tant en tant alguna revolta -. L'estaré esperant.



Comentaris

  • NoKia | 10-11-2005

    original, m'agrada el títol, laia! :D
    Gràcies per la teva poesia celestial...
    Molts petons, noia!

    NoKia

  • Vaja...[Ofensiu]
    Sole Ole | 10-11-2005

    L'altre dia vai llegir aquest poema per casualitat, pero em costa molt fer comentaris. I avui he descobert que erets tu, rumbera! Jo tampoc sabia que escrivies. Es genial veure't impresa...ara que estàs tant lluny!

  • feli...[Ofensiu]
    cassigall blau | 03-11-2005

    citats!

l´Autor

Foto de perfil de laia

laia

41 Relats

133 Comentaris

55885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Sols diré pena,
soledat, fracàs. Mira'm!
Em demanàveu
que digués alegria.
Si ho voleu, me la invente.


"estams de pols"

vicent andrés estellés