N U A !

i és clar que n'és de presumida la lluna.

Quin poema més original, la lluna t'ha picat l'ullet, segur...

un petó

angie

N U A ... la lluna? (és la Lluna qui intenta trobar el vestit més adequat per posar-se?)

bé, sigui ella o no, m'agrada la manera en que va descartant cada prenda... el motiu de no posar-se una determinada prenda perquè desperta la seva por, o la seva "primesa"...

original i bonic.

ens veiem per aquí!
Gemm@

Jejejej, m'he vist reflectida quand era jove. Ara em veig grossa, ara em veig prima. Aquest color... no, aquest altre... puf !. I tot plegat ... per res !!.
Un petunet , muaa!!!!.

P.D.( A mi també m'agraden els "diamants", siguin pedres, persones,animals o cosses. )

m'ha agradat!!
m'ha agradat.

Molt bé, tot i que la història no l'acabo d'entendre i alguna frase una mica forçada (la de "el mirall ma primesa accentua") des del meu parer, que és un d'entre molts i tan vàlid com els altres (com a molt).

M'encanten aquestes cadències de "potser..." per acabar o enllaçar les estrofes.

et llegiré més, que m'agrada la teva escriptura!!

salutacions

un detall més sobre nosaltres és que jo m'he les mosego, la paika no.
merci pels teus escrits!

m´ho ha dit... la lluna ( je je je )
o pot ser una germana + les seves amigues... hores i hores provant-se vestits...
o... també podria ser... la IMAGINACIÓ...?!
( no t´ho diré, per ara... així rabiaràs una estona i et rosegaràs les ungles d´intriga... je je je )
Vaig sentir dir... que... en Julio Verne ( em sembla que va ser aquest) que va escriure tantes novel-les sobre llocs llunyans, plens de selves exòtiques... doncs... no va viatjar pel món... les va escriure en unes golfes d´un pis vell d´un barri de París ( em va impressionar molt aquest detall biogràfic ) és el màxim de la IMAGINACIÓ)
gràcies pels teus comentaris... tan graciosos, divertits i originals... encara que em tens molt intrigat... eh, patufa...?!!!
petons, wuappíssimaaaaa!!!!

m'agradaria saber si tens una germana o si estas unit molt alguna amiga des de petits i sou com germans? es que trobo al·lucinant com acertes tan en tan poques paraules... aix... com avui hem comentat on s'amagen els homes així? especie extinguida? encara que en aquesta web no us podeu queixa he nois... però hi ha cada un... eh que si nena!?!
--> un/molts petunas/os!!!

M'afegeixo a tot el que han dit els meus companys, és un poema molt bo! i a més parles de la meva lluna... perfecte!
Ja saps que jo també sóc fan teva (com dius tu), l'admiració es mutua!

Apa, una forta abraçada, molta màgia i salut!!

Tens el meu vot

Et dono el meu vot, nena!

Capdelin: Ho fas molt bé! No deixis mai d'escriure perquè tens mooooolta gràcia.

Petonets

Fantàstic! És cert que escollir roba costa bastant... i que anar nua és deliciós... banyada per la llum de la lluna... llegint poemes dels millors poetes de temps i arreu, per exemple, Capdelín, que jo diria que és una noia.

Que bonic!!! Com ens costa escollir roba a les noies!! Jejeje!!! Està molt ben escrit, m'agrada molt...
Moltes gràcies pels teus comentaris, no n'hi ha per tant... jejeje!!! :$ De veritat, em van fer molta il·lusió... Mercis!!!
Vinga a seguir escrivint nuiet!!! I jo a seguir llegint-te! Sempre! jejje!!!
Molts petons!!!
aNNna.
p.d: mol bona la foto. xDD!

Hola Capdelín,
He rebut el teu poema sobre el gat i m'ha encantat. Moltíssimes gràcies. I ara, mirant el teu poemari, bé, m'he quedat bocabadada. Aquest és genial, però quant a tot allò que és valorable. Deliciós de debò. Segueixo llegint-te, encantada!