Mutació

d'acord amb l'Afrika. De tant en tant ens hauriem de parar a pensar si volem ser el que sigui a qualsevol preu o si més val ser poca cosa sense trepitjar a ningú.

Genial com sempre, m'agrada aquest to reflexiu dels dos últims poemes.

Petonets!

Ser a qualsevol preu?? Estic d'acord amb el comentari de l'Afrika... ara la questio no es "ser o no ser", si no "ser"... potser ens ho hauríem de replantejar. De què serveix ser, si sent només servim per ser?

T'he vingut a comentar bàsicament perquè m'has escrit una frase al teu comentari, la qual m'ha fet pensar, i m'ha inspirat...
"Neix el món dintre de l'ull igual que el so en una corda"
Em sembla, a més, que no me l'has escrit només a mi... això deu voler dir que te l'has rumiat bé, i que a més, t'agrada.. A mi també m'agrada molt.
Tant, que he escrit un poema inspirant-m'hi jeje potser el resultat no té gaire a veure amb la frase, pro la questio es que et volia donar les gràcies...

Pròximament, a relatsencatala.com.... :P

Hola Capdelín!! Quin poema... Crític, jo crec, molt crític i molt bo, com sempre molt ben pensat. M'encanten els dos últims versos per sobre de tot:

"ser i ser, ser com sigui,
com sigui... ser!"

Crec que el que volies reflectir és que, en la societat actual, la qüestió ja no és 'ser o no ser'... ara 'ser' és evident i necessari, imperdonable, ara la qüestió és 'ser com sigui', ser per sobre de tot i per sobre dels demés, amb les armes que faci falta, però sempre ser!
Com ja he dit, una gran crítica.

Petons!

a la basta col·lecció dels 3000 i escaig de què t'has fet, sens dubte, mereixedor!

Partint d'un aforisme ja clàssic del món de la dramatúrgia i la literatura (per no dir el més clàssic de tots els clàssics), "ser o no ser", has confeccionat tota una reflexió entorn de la realitat actual.

A priori (estrofa 3), és una reflexió (difícil endevinar si crítica o elogiadora, però en qualsevol cas un real i de rigorosa actualitat) dels canvis que ha experimentat la ciència i, amb ella, per tant, la humanitat.

El fet de veure-hi escrit "o potser pitjor" fa pensar que és una visió crítica, d'aquesta realitat, però no hi entraré més perquè, com he dit abans, és difícil de precisar.

Però introdueixes un altre element. Un element d'autèntica -aquest cop sí- crítica social. I que res té a veure amb el món de la biogenètica: les guerres, "populars" (Irak) i (malauradament) més obviades pels mitjans de comunicació, almenys aquí (Bangla Desh)

"ser i ser, ser com sigui,
com sigui... ser!"

Psí... potser sí que el no ser és un absurd i que allò que de veritat compta és, simplement, ser...

Salut i merci pel comentari, company!

Vicenç