Mort

Seria una bona endevinalla (ho és, si no et mires el títol). Funciona bé així vist, com un joc una mica infantil... com un d'aquells contes infantils que amaguen en la seva simplicitat formal algunes de les grans pors universals.
Una abraçada,
franz

Has escrit un poema ràpid, que corre per l'espai com si volgués acabar el més aviat possible amb el tema que tracta i passar a una altra cosa. em sembla ben fet!
La mort cal saber-la, ser conscient de què si li donem facilitats i ens encalça, perdem un tresor de possibilitats que tenim entre mans: la vida.

Un cop assumit això, crec que no podem estar a temps complet recordant-la, tement-la, permetent que ens tenyeixi de tenebres els dies de sol, ni ens ompli de por els moments que podríem passar en millor companyia.
Ja has tret els teus pensaments a la llum; ara permet que es ventilin i després deixa que els vent els vagi erosionant...
Entre tant, per aquí tens relats deliciosos i poemes plens d'encís, textos ben interessants i reptes i propostes en què participar. Escriu tant com desitgis, que mai quedarà sense llegir si ho ofereixes.

També tens l'abraçada afectuosa que t'envio, ben forta,
Unaquimera

M'agrada el ritme d'aquest poema, el llegeixo i em sembla que corro.
"No hi penso,
però em penso
(vols dir, que no hi penses)
que em crida
i em busca..."
El dia que ens trobi i ens agafi, potser haurà guanyat, però vols dir que nosaltres haurem perdut?
Felicitats, megane, per aquest bon començament a RC!
Ja ho veus... això enganxa, eh?

ja comences a enfotre't d'ella. Sense pietat! Ara tu hi ets i ella no existeix...
A reveure..

perquè vegis que hi ha qui et llegeix. Quan tingui coses a dir-te ja te les diré. De moment et comento que cal perdre el respecte reverencial a la mort, que no seria res sinó existís la vida. Uix, me'n vaig a escriure un poema sobre això.

per a conferir la sensació de persecució. Ben trobat poema. Benvingut a RC, si puc rebre't, és clar...


d.