Mort

Un relat de: monpuiga

De vegades tens la sensació
de que no t'estima ningú
i voldries deixar el món
t'enfonses a la depressió.

No pots deixar de plorar
t'és impossible un somriure
ningú no et pot ajudar
la mort estàs buscant

Medicines, una soga,
et podries tirar per un pont,
l'aigua, la via,
el final és per a tots.

Tan sols voldries
buscar l'última sensació,
aquella dona fosca
escassa d'escalfor.

Aquella dona
que t'envia
cap a l'etern son

Aquella dona
que s'anomena
la mort.

Comentaris

  • Impresionant![Ofensiu]
    jOaneTa | 22-12-2006 | Valoració: 10

    He vist el títol a relats a l'atzar i potser per una necessitat d'entendre la mort m'he decidit a llegir-lo.
    Les teves paraules m'han recordat sensacions que no fa gaire vaig sentir i moments que malgrat ser amargs sempre m'acompanyaran. És preciós. Un petó.

    jOaneTa

  • Tranqui[Ofensiu]
    monpuiga | 12-02-2006

    És de fa mínim, 14 anys.

  • Confio[Ofensiu]
    Yuna | 11-02-2006

    que nomes sigui un relat.. que no busquis re semblant, transmets un gran ofec.. tot passarà, segur !

    Ànims i benvinguda

    Yuna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: