Cercador
Mort
Un relat de: monpuigaDe vegades tens la sensació
de que no t'estima ningú
i voldries deixar el món
t'enfonses a la depressió.
No pots deixar de plorar
t'és impossible un somriure
ningú no et pot ajudar
la mort estàs buscant
Medicines, una soga,
et podries tirar per un pont,
l'aigua, la via,
el final és per a tots.
Tan sols voldries
buscar l'última sensació,
aquella dona fosca
escassa d'escalfor.
Aquella dona
que t'envia
cap a l'etern son
Aquella dona
que s'anomena
la mort.
Comentaris
-
Impresionant![Ofensiu]jOaneTa | 22-12-2006 | Valoració: 10
He vist el títol a relats a l'atzar i potser per una necessitat d'entendre la mort m'he decidit a llegir-lo.
Les teves paraules m'han recordat sensacions que no fa gaire vaig sentir i moments que malgrat ser amargs sempre m'acompanyaran. És preciós. Un petó.
jOaneTa -
Tranqui[Ofensiu]monpuiga | 12-02-2006
És de fa mínim, 14 anys.
-
Confio[Ofensiu]Yuna | 11-02-2006
que nomes sigui un relat.. que no busquis re semblant, transmets un gran ofec.. tot passarà, segur !
Ànims i benvinguda
Yuna